Un país no es una pàtria sense justícia social

La policia grega esquiva una bomba de gasolina en Atenes
1º Maig 2010

Diu “El manifest comunista” que la societat burgesa “ha dissolt la dignitat personal en el valor de canvi i en lloc de totes les innumerables llibertats, ben adquirides i escripturades, ha establert com única llibertat la del lliure comerç sense escrúpols”. Ha passat més de segle i mig i “El manifest” no perd actualitat. Ens deien que ara som tots ciutadans iguals, que la lluita de classes s'ha acabat perquè hi ha una gran majoria de classe mitjana. Ara tots som propietaris. Hi ha llibertat per triar als polítics que ens governen; llibertat de premsa; llibertats individuals. Però encara que ho intenten disfressar, en els moments més crítics com l'actual, torna a aflorar la societat de classes i les seues contradiccions.

Com deia Marx l'única llibertat que existeix ara es la dels diners que tot pot comprar-ho. Els ciutadans votem el que els diners dels poderosos ens presenten com el millor. Els polítics així elegits tenen que pagar el deute fent la política que li dicte el poderós que l'ha finançat. Però no sols els polítics. “La burgesia va desposseir del seu halo de santedat a totes les activitats contemplades fins aleshores amb piadós temor com a venerables, convertint en els seus servents a sou al metge, al jurista, al rector, al poeta i a l'home de ciència”, com recorda “El manifest”.

A pesar de tot hem avançat. Els ciutadans d'avui tinguem la possibilitat de pressionar i aconseguir que els governs actuen d'acord a l'interès general, es a dir, per a la majoria de la població. No podem permetre que es faça pagar a qui menys te el que ha espoliat el poderós.

El que està passant a Grècia es una mostra del que no hi ha que consentir de cap manera. L'avarícia d'alguns ha dut a la ruïna al país i, ara, un govern que es diu socialdemòcrata, rebaixa els salaris, especialment dels funcionaris, lleva les pagues extres de les pensions, puja el IVA al 21%, i retalla, encara més, el precari Estat de Benestar grec. Mentre, no es fa res per a frenar la fugida del gran capital hel·lé fora del país, ni es pugen els impostos als beneficis del capital, ni als patrimonis.

El pitjor es que aquestes mesures imposades per la U.E i el F.M.I ajudarà a pagar el deute, però perjudicarà encara més l'economia grega i produirà una recessió major de la prevista. Sense repartiment de la càrrega serà molt complicat eixir del forat en que ens han ficat els poderosos. Sense un canvi vertader del sistema que tinga en compte el benestar de la immensa majoria de la població no serà possible la reflotació de la societat grega, i Grècia es Europa.

Si volem tindre una Europa de debò em de fer-la amb justícia. Sols una Europa amb justícia social podrà ser suficientment forta per seguir endavant. No es tracta de buscar noves formes d'opressió, de maquillar les desigualtats, de publicitar llibertats inexistents i anunciar que s'han acabat les classes socials, mentre els rics son cada vegada més rics i contribueixen menys a les despeses de l'Estat i els treballadors, cada vegada amb salaris més baixos, paguen més impostos.

Es tracta de buscar maneres de convivència entre classes que tinga en compte els interessos de tots, però especialment de qui més ho necessite. No oblidem les lliçons del segle XX. Dues guerres mundials deurien ser suficients per a no repetir l'enfrontament de classes. Cal lliure comerç però també s'ha demostrat necessari el control d'organismes que regulen les activitats financeres i els impostos progressius per al funcionament de l'Estat de Benestar.