La lluita de classes revifa

Vicenç Navarro torna a escriure un magnífic i clarificador article en el qual manté i argumenta la tesi de que les polítiques que està aplicant la Unió Europea per a eixir de la crisi son ineficaces i injustes. No tenen eficàcia perquè es centren en l'austeritat del gasto i de l'ocupació pública, el contrari que s'ha fet en casos similars anteriors, i son injustes perquè danya la qualitat de vida de les classes populars.

V. Navarro desmunta els arguments liberals segons els quals la crisi es deguda al excessiu gasto públic dels països del sur d'Europa, Grècia, Portugal, Espanya i Irlanda, i l'augment de l'atur està provocat per la rigidesa del mercat laboral i els salaris massa alts. Però V. Navarro senyala la paradoxa que es produeix quan el que diuen els mitjans de comunicació (mitjans de persuasió els anomena V. Navarro) seguint el dogma liberal s'enfronta a les dades.

Les dades diuen que els quatre països del sur tenen un gasto públic, en percentatge del PIB, per baix de la mitjana de la U.E. El mateix passa amb el gasto públic social i amb l'ocupació en el sector públic, que està per baix de la mitjana de la UE-15. Amb els salaris passa el mateix, estan per baix de la mitjana. En canvi els beneficis empresarials i financers son dels més alts de la Unió Europea, així com el frau fiscal.

Les solucions que presenta l'autor per eixir de la crisi son les contraries a les preses pels governs europeus: Impedir que baixen els salaris per augmentar el poder adquisitiu i estimular, així, la demanda. Crear ocupació encara que siga a costa de l'increment del deute públic. Segons l'autor, mai no s'ha eixit d'una depressió sense un gran augment del deute públic. Tan sols intentar-ho castigarà innecessàriament a les classes populars.

En quant a la manca de crèdit, el problema estaria resolt si els milers d'euros públics que s'han dirigit als banquers i a mantindre el seu negoci s'hagueren destinat a crear bancs públics de crèdit, facilitant a les empreses l'accés als diners.

El que està passant es l'expressió de la lluita de classes, però com deia Warren Buffet, un dels més rics del mon: “hi han classes i lluita de classes, i la meua classe està guanyant la lluita”. El que està passant a Grècia es un avís. Caldrà estar atent per a veure l'evolució.

Clica sobre el títol per anar a l'article de Vicenç Navarro, paga la pena fer-ho.