Reduir la biodiversitat es el suïcidi de la humanitat

La crisi econòmica, el cas de Grècia i el comportament desorientat de les borses de tot el mon, han fet ombra a la noticia de l'abocament de petroli al golf de Mèxic. Les dimensions del desastre ecològic son immenses com també ho és el desastre econòmic dels habitants pròxims a les costes dels estats de Mississippí, Alabama, Florida i Louisiana. El dissabte va fallar la col·locació de la campana de 78 tones que devia aturar una de les fissures per on se'n surt el petroli. Açò significa que l'altra solució possible, que era perforar un conducte paral·lel fins el punt de fugida del petroli i injectar cement per aturar-lo, pot demorar-se tres mesos.

Mentre ixen a la superfície marina l'equivalent a milers de barrils de cru diàriament (no hi ha acord en quantificar el petroli que surt cada dia, uns cinc mil barrils). L'impacte mediambiental a l'oceà ja es pales i a les costes ja s'arreplega el “xapapote” i apareixen peixos i aus coberts pel petroli. Es un nou desastre antròpic que seguirà reduint les espècies i els ecosistemes que ens proporcionen menjar i aigua als humans.

Segons un informe de l'ONU, que acaba de fer-se públic, la destrucció d'hàbitats naturals en tot el mon està reduint a la quarta part les espècies de plantes. Les espècies de vertebrats es va reduir en un terç sols entre 1970 i 2006, i les especies cultivades i els animals de granja redueixen la seua diversitat genètica de manera alarmant.

Continuar com fins ara, sense fer res per detindre la reducció de la biodiversitat es reduir les fonts d'abastiment de sis mil milions de persones que seran nou mil milions el 2050. Les polítiques que s'apliquen en la actualitat, orientades al benefici immediat, ens acosten al punt de no retorn que posa en perill l'existència de la humanitat. Continuar fent polítiques mirant el curt plaç, sense veure més enllà de les pròximes eleccions, es caminar cap al suïcidi col·lectiu. Fins quan ho seguirem permetent?