Que són els mercats financers?

Julio Anguita, l'ex coordinador general d'Izquierda Unida, advertia del perill que suposava que el FMI o el BCE, institucions que ningú no ha elegit, dictaren les polítiques dels estats. Els mercats manen, els mercats financers obliguen a fer polítiques no desitjables pels estats. Però que són els mercats financers? Vicenç Navarro ens ho explica en un altre article aclaridor, com tots els seus, que titula ¿Que mercados financieros?

Per a recuperar la confiança dels mercats cal fer polítiques d'austeritat, reduint el dèficit públic, especialment als països de la Europa mediterrània -Grècia, Portugal, Espanya- i Irlanda. Però resulta que son eixos mercats els que han provocat el deute públic. Els bancs, que són els agents dels mercats, deurien assumir els riscs de les seues inversions si el mercat fora l'àmbit de lliure comerç que en teoria és. Però els bancs estan protegits pels polítics en un mercat amb molts beneficis i pocs riscs. La crisi que ens ha afonat no l'ha produït el mercat, sinó els bancs i la seua voracitat i els polítics, especialment Clinton i Bush, que ho van permetre i ho fomentaren. També Obama, que ha gastat milers de milions de dòlars per salvar els bancs i ara crida a la austeritat al poble.

En la Unió Europea també foren els polítics els que van desregular la banca i van permetre operacions sense cap tipus de control que ens ha dut a la catàstrofe. Ara els mercats dubten de la capacitat dels estats per a fer front al deute provocat per les ajudes a la banca. L'ajuda de 750.000 milions d'euros del FMI i de l'UE son per a prestar als estats, per a que aquests puguen pagar el deute als bancs. Si un Estat, com el grec, fera fallida, els bancs que compraren els seus bons deurien fer-se càrrec de les pèrdues, però això no passa. El FMI i el BCE estan per assegurar que els bancs no perdran ni un euro, al contrari, en plena crisi els bancs han guanyat més que mai.

Son les classes treballadores, les classes populars, les que veuran degradar-se els serveis públics perquè el FMI exigeix als governs que retallen la inversió social i dels serveis públics per a que els bancs no perden ni un euro. En açò consisteix guanyar la confiança dels mercats. I seguiran fent-ho si no ho impedim. No em canse de repetir el que va dir Warren Buffet, un dels més rics del mon: “hi han classes i lluita de classes, i la meua classe està guanyant la lluita”.