El neoliberalisme te les mateixes maneres d'actuar ara que el liberalisme de fa dos-cents anys, per la qual cosa no entenc a què ve el “neo”. Pot ser siga perquè van tindre que afluixar, després de la Segona Guerra Mundial, i permetre mesures socialdemòcrates que allunyaren el fantasma revolucionari. Es va implantar, doncs, l'estat de benestar i açò va suposar l'increment de funcionaris i despesa social que hi havia que sufragar amb impostos.
La caiguda del mur de Berlín, amb la victòria clara del capitalisme sobre la opció revolucionaria de l'enemic de classe, va obrir les portes al liberalisme, de nou, amb tota la seua cruesa. Però el liberalisme no ha deixat mai de fer el seu camí, inclús en l'etapa anterior. La idea de no pagar impostos perquè son per a pagar funcionaris gossos i malfeiners s'ha cultivat en la societat i ha arrelat en amples capes socials. El funcionari malhumorat de Mariano José de Larra del “vuelva usted mañana”, ha sigut el model per a desqualificar els funcionaris i els serveis socials públics. Els rics tenen raons: amb el que paguen a hisenda podrien tindre bons serveis per a ells sols. Però els treballadors de tota mena, com podrien pagar sanitat, educació, seguretat, serveis per a la família, etc sense arruïnar-se?
Els funcionaris son els únics treballadors que tenen el lloc de treball assegurat, es de veres. Però al funcionariat tenen accés tots els que aproven una oposició basada en la igualtat, el mèrit i la capacitat. No es gens fàcil i cal molt d'esforç i renuncies en èpoques de la vida en que abelleix divertir-se més que estudiar. A més la seguretat laboral del funcionari és necessària per a que el polític de torn faça el que cal i no el que li vinga en gana. Sols el funcionari pot fer la seua feina d'acord a la legalitat, sense por a perdre el treball.
La pallola que hem passat d'externalitzar serveis públics ha servit, especialment en ajuntaments i autonomies, per a fomentar el servilisme dels treballadors respecte als “jefes”, per a mantindre el vot captiu d'eixos treballadors i, en molts casos, de famílies senceres, i, el que es pitjor, ha esdevingut la corrupció sistemàtica per la facilitat d'actuar sense funcionaris que pugueren oposar-se a fer irregularitats sense perdre el treball. L'argument per a privatitzar ha sigut l'estalvi, però en realitat la despesa ha augmentat i els serveis s'han precaritzat i empitjorat.
No vaig a repetir arguments que utilitzen mitjans de comunicació, de clara filiació neoliberal, que per fotre a Zapatero son capaços de defensar als funcionaris i, fins i tot, defensar els treballadors i els pensionistes. Sobra demagògia oportunista. Però cal que un govern socialdemòcrata faça política socialdemòcrata. La crisi la produït el liberalisme sense control, i és, precisament això, el que cal controlar. Fer pagar la crisi a tots amb l'IVA o als funcionaris i pensionistes és immoral, injust i liberal. Els votants del PSOE no mereixen això, i els demés tampoc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada