La demagògia del PP

Aprofitant les mesures impopulars per a reduir el deute públic anunciades pel president Zapatero, el PP s'ha declarat “el partido social y progresista” d'Espanya, el partit “de los trabajadores” i el que “protege a los pensionistas”. Però, com diuen en Castella, “una cosa es predicar y otra dar trigo”. Anem a veure si les accions del PP es corresponen amb el que predica la seua secretaria general María Dolores de Cospedal.

El “progressista” Partit Popular es el que, continuant amb la pràctica de la dreta espanyola d'obstaculitzar tot canvi social, s'ha oposat al Parlament, als jutjats i al carrer a la llei de divorci, a la llei d'igualtat, a la llei de l'avort i al matrimoni homosexual, per nomenar sols les més conegudes.

El “social” Partit Popular es el que, en temps d'eufòria econòmica, va reduir el dèficit públic a costa de reduir la despesa social, la més baixa d'Europa junt a la portuguesa i la grega, mentre baixava els impostos a les rendes més altes i a les rendes del capital. La conseqüència va ser l'augment del retràs, respecte a la UE-15, en l'estat de benestar. A més, en 1996 la població que els indicadors consideren pobra era el 18% i en 2004, després de vuit anys de govern del PP, havia augmentat al 20%. I sense crisi.

El que ara es reivindica com “partit dels treballadors” va desregular el preu del sol, element que va provocar la bombolla immobiliària que ha agreujat la crisi a Espanya. El boom immobiliari es va bastir de mà d'obra il·legal que abaratia els salaris i facilitava l'acomiadament. Durant el període 1999-2004 els costos laborals augmentaren un 3,7% i els beneficis empresarials van créixer un 73%. El nivell de desigualtat de les rendes es va incrementar fins a situar-nos al cap de la desigualtat junt a Grècia i Portugal. Com afirma Vicenç Navarro, “la política econòmica del PP fou la política basada en l'especulació, que ha sigut causa de l'enorme retràs, no sols social, sinó també econòmic, del país”

El partit “protector dels pensionistes” no recorda que es va oposar a pujar un 6% les pensions mínimes quan Zapatero ho va proposar al Parlament. Tampoc recorda que l'actual president ha augmentat, en sis anys de govern, en 168 € la pensió mitjana mentre Aznar va pujar no més 99 € en els mateixos anys. Durant el període Aznar, 1996-2003, va augmentar un 40% el dèficit de la despesa en pensions per habitant d'Espanya respecte a la mitjana de la Europa dels 15. Es més greu perquè ja estàvem a la cua i perquè el percentatge de població de més de 65 anys va augmentar, en el període, per damunt de la mitjana europea. Es a dir, més pensionistes i menys diners per a pensions.

La dreta espanyola no s'ha caracteritzat precisament per la seua sensibilitat social. Pot enganyar a treballadors i classes mitjanes perquè mantenen mitjans de comunicació que no es cansen de repetir mentides i veritats a mitges, manipulades, però quan baixem a les xifres, a la realitat, queden amb el cul a l'aire.

Podeu veure l'article de Vicenç Navarro clicant sobre el títol