COMUNICAT:
Les Meses Ciutadanes de Convergència i Acció declaren, que
els anomenats rescats, és a dir injeccions de diners públics, procedent de la
Unió Europea en aquest cas, a la banca, en quantitat de fins a 100.000 milions
d’euros, tindran conseqüències polítiques i socials que sens dubte ens
afectarà. Aquesta quantiosa quantitat, ha de ser garantida i per tant coberta
amb mesures que tranquil·litzen als mercats, és a dir que es retallen encara
més les prestacions públiques de l’estat i les comunitats autònomes. Sabem de
sobra que els mercats són insaciables i la seua voracitat, els porta una vegada
que han aconseguit una presa a masegar-la i traure el màxim benefici possible,
i més si la veuen dèbil.
No es diu, i s’oculta tot el possible, que aquesta
situació en la banca és un producte directe de l’esclat de la bombolla
immobiliària, que ha deixat a bancs i caixes en situació d’extrema debilitat,
en fallar-los de colp el gran negoci que si bé ara ha fracassat, no obstant
això, ells mateixos –els bancs- ho van potenciar i van obtindre grans beneficis
seus. És a dir, aquest rescat no és per l’abundància del deute públic – públic
de veritat – i perquè les prestacions, sous i serveis públics de l’Estat,
siguen insostenibles, no. Aqueixa és la gran mentida que se’ns diu per a tapar
tota aquesta estafa. Els bancs espanyols, necessiten ser rescatats perquè el
seu negoci amb la rajola ha fracassat.
S’està a més fent una intolerable campanya contra totes les
Caixes d’estalvis que és injusta. Per això caldria depurar responsabilitats.
Les Caixes com a tals ja quasi no existeixen i les escasses que subsisteixen no
són les més” tocades”. Les Caixes són ara bancs perquè en una desmanotada,
danyosa i antisocial operació, van ser privatitzades, obligades a concentrar-se
a la babalà o per interessos de les oligarquies territorials i polítiques, sent
fusionades, de vegades inclús a la força i amb enganys. Per tant, ara els
diners “ho necessiten” Bancs i només bancs. Algun d’ells com és Bankia,
estava molt clar el que ocorreria, però els interessos del PP, inclús non
sants, van propiciar aquesta suïcida acció especulativa. Si les Caixes
d’Estalvis hagueren romàs i a més hagueren sigut nacionalitzades tal com fa
temps ja es demanava, alguna haguera patit fruit de la seua mala gestió, però
no hi hauria aquesta debacle general. El PSOE i el PP, van decidir junts la
seua privatització i ara aquest és el seu fruit més directe.
Per a atacar a les caixes i el sistema de banca pública, es
posen com a exemple a dos bancs, el Santander i el BBVA, com si aquests no s’hagueren
ficat de ple en la bombolla immobiliària i l’hagueren fomentat, inclús molt més
que les Caixes d’Estalvis. Aquesta fal·làcia cal desmuntar-la i cal fer-ho,
perquè tant el Santander, com el BBVA, tenen molt més del 80% del seu negoci,
fora de l’Estat Espanyol. Entre un 12 i un 16% dels seus interessos i negocis
estan fora i els estan principalment a Amèrica Llatina. Per tant, que es deixe
de mentir i enganyar ja. Tota la banca espanyola ha especulat i li ha eixit
malament Perquè ara entre totes i tots els hem de garantir amb diners públics,
és a dir el nostre, el seu negoci?
Les Meses Ciutadanes de Convergència i Acció, adverteixen
que aquest estiu serà aprofitat pel govern, per a atacar les pensions i les
prestacions de la desocupació. Per això les mobilitzacions no han de cessar amb
l’estiu, al contrari, s’han de multiplicar. No estem davant d’un curs escolar, açò
són els nostres drets i la nostra vida digna. És defendre la nostra seguretat
personal en salut, educació, pensions, ocupació i desocupació.
Per tot açò fem una crida als Sindicats, les persones
treballadores amb ocupació o no i als moviments socials i ciutadans a continuar
mobilitzant-nos. A resistir amb força i valor, com ho estan fent els miners del
carbó, amb els que ens solidaritzem profundament.
Cal reunir a les distintes plataformes i reaccionar.
Establir un ampli i consensuat programa de resistència, si, però també
d’ofensiva i per a passar a les propostes cal exigir:
- La
nacionalització de la banca rescatada. El control i fi de l’opacitat bancària i
la depuració de responsabilitats dels i les culpables d’aquesta situació.
- Prohibir
a cap banc rescatat, l’executar embargaments i a buscar solucions, com
xicotetes entregues a compte o lloguers socials de les vivendes embargades als
seus usuaris amb problemes de desocupació i empobriment. Ni un desnonament més.
- Derogació
de les contrareformes i restitució dels drets socials i laborals.
- Reforma
fiscal justa i progressiva. Persecució de tot nacional o empresa que opera en
paradisos fiscals, si fa negoci en el Regne d’Espanya. Persecució implacable
del gran frau fiscal.
- Dimissió
del Govern Rajoy i noves eleccions, amb una llei electoral justa i democràtica.
- Els
partits sistèmics, no ens serveixen. Són presos dels seus compromisos i
convencions.
Les centrals sindicals, tenen una gran responsabilitat en
l’eixida a aquesta situació i no han de tractar d’aguantar a un sistema
prohibit i que fa aigües. Perquè la crisi que patim, no és només econòmica, és
política i moral, de carència de valors. A més el pacte social de la Transició,
s’ha trencat per sempre i ho han vulnerant els governs i la CEOE.
Les Meses vos demanen públicament que comencem a
reaccionar i treballar ja. Però no podem acabar aquest manifest, sense
dirigir-nos a les persones parades i cridar-les a l’acció i a la mobilització.
Prop de sis milions de persones víctimes de la crisi que hem de començar a
actuar ja, a reunir-nos en els nostres barris, tallar les carreteres i les
avingudes, fer-nos visibles i deixar de ser invisibles.
Les i els invisibles tenim en les nostres mans fer
canviar aquest Estat.
Promotora Estatal de les Meses de Convergència i Acció.
11 de Juny de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada