El sistema democràtic ha costat molt de temps i esforç aconseguir que funcione. És difícil trobar l’equilibri entre els interessos contraposats de les classes socials, però el sistema de partits, el diàleg social entre sindicats i patronal, la alternança en el poder, la redistribució de la riquesa mitjançant el sistema fiscal progressiu i l’estat de benestar, començaven a fer-ho realitat.
Només una part de la ciutadania, però, havia cregut realment en el sistema. Els poderosos, els rics, havien permés que les classes populars gaudiren de les molletes que queien de la seua taula, ben assortida, per por a que els llevaren la clau del rebost, com havien fet a Rússia. Però una vegada passada l’amenaça la democràcia és un destorb per als que tenen poder per a fer allò que els abelleix sense rendir comptes a ningú.
Burgesia empresarial i financera, grans terratinents i tots els que aspiren a ser rics s’han convertit en elements antisistema. Han embrutat la política, que era l’art de fer compatibles les diferències, fins convertir-la en el femer de la societat. Els partits, que eren el mitjà per a defensar formes de vida en comú, s’han convertit en els ascensors per als trepes sense escrúpols. Els diners públics, necessaris per finançar els serveis que mitiguen les desigualtats, són ara la caixa on fiquen mà els deshonrats per enriquir-se. Els diners dels impostos, aportats per les classes populars en aclaparadora majoria, s’utilitzen per a pagar els deutes de la orgia dels rics, mentre les classes populars pateixen necessitats i els amenacen noves retallades i calamitats.
I als que protesten per denunciar les agressions al sistema, l’atracament a la caixa de l’Estat, el saqueig a la justícia social i l’atac a la decència ciutadana els diuen que són antisitema. Antisistema és vosté, senyora Esparanza Aguirre, quan vol privatitzar el Canal d’Isabel II a Madrid. Antisitema es vosté, senyor Rajoy, quan amaga les intencions privatitzadores dels serveis públics. Antisitema és vosté, senyor Camps, quan permet la corrupció generalitzada al seu partit i quan, sense cap vergonya, encapçala la llista d’imputats a les Corts Valencianes. I antisitema són, també, tots els que per acció o omissió ho permeten sense fer res per evitar-ho.
Al Azraq
Els rics són uns paràsits que els importa poc acabar amb el sistema. Ho van fer en la Guerra Civil, amb el feixisme i el nazisme. Les lleis són un impediment per a la "seua llibertat", la llibertat que donen els diners
ResponEliminaIgnacio Escolar escriu en el seu bloc una nota que titula "La Junta Electoral antisistema" i diu així: ¿Antisistema? Antisistema es aquel que intenta negar un derecho constitucional. Si la intención de la Junta Electoral Provincial de Madrid al prohibir la manifestación de esta tarde a las 20:00 en Sol es dar argumentos a quienes cuestionan que España sea una verdadera democracia, van sin duda por el buen camino. Argumentar que esa legítima protesta es incompatible con la campaña electoral porque “la petición de voto responsable puede afectar a la campaña electoral” no sólo es de una torpeza increíble que va a dar aún más volumen a la indignación. Es también un insulto a los ciudadanos, un atropello contra el derecho constitucional a la participación política y a la manifestación. ¿Cuál es el papel que se espera de los madrileños durante estas dos semanas de “fiesta de la democracia”? ¿Agitar las banderitas en los mítines? ¿Callar y votar?
ResponElimina