Escriure per no callar: La dictadura dels diners

La gent que va viure la dictadura feixista del general Franco sap el que és viure rodejat de misèria cultural, de tortura, de persecució, de por, de falta de llibertat total... i inclòs morir-se de fam. Avui al segle XXI, tot això pareixia que quedava superat, però no és així. La democràcia que tant ens va costar d’aconseguir, una vegada més, està en perill. I aquesta vegada no és per la pèrdua de les llibertats després duna guerra civil i el triomf del feixisme, ara és responsabilitat d’un capitalisme salvatge i famolenc de diners que menysprea la democràcia i als seus ciutadans.

Amb l’excusa de la crisi la burgesia ha decidit imposar la dictadura dels diners i tot allò que comporta. S’ha començat amb la destrucció de l’estat de benestar i l’eliminació de les conquestes socials del proletariat i de la classe mitja. Estan fent tot el possible per debilitar els sindicats. Es criminalitza tota la classe política dient allò de “tots els polítics són iguals”, cosa que saben i sabem no és així. Els mateixos que criminalitzen la classe política ens imposen tota mena de retallades sense demanar-nos la nostra opinió. Per a controlar-ho tot els neoliberals són els amos absolut dels mitjans de comunicació i com a amos i senyors tan sols transmeten un únic pensament. D’aquesta manera posen de manifest, una vegada més, el respecte que tenen per la llibertat d’expressió i la noció que tenen per democràcia.

L’altre dia vaig llegir un article d’opinió al Público de Luís García Montero que definia molt bé aquesta situació i deia que dintre dels totalitarismes que agredeixen la nostra llibertat, avui té especial crueltat la dictadura dels diners, visió que comparteix totalment.

El més greu de tot açò és que si no aconseguim aturar aquesta barbàrie que es manifesta en la gent desnonada, aturada, la gent a la qual se’ns nega el futur bé perquè sigues jove, adult o major... més prompte que tard se’ns emportarà a tots per davant.

El capitalisme està intentant construir la seua societat perfecta en la qual els que tenen diners cada vegada en tindran més i la resta de la gent cada vegada serem més pobres. Tampoc es que han inventat alguna cosa nova. Però el que si que és de veritat és que per a aconseguir-ho li fa falta tot el que hem dit abans: destrucció de l’estat de benestar, eliminació dels drets socials, debilitar els sindicats, criminalitzar als polítics, controlar els mitjans de comunicació, destrossar la democràcia i sembrar el terror i la por. En aquesta societat a la classe treballadora tan sols se’ns permetrà fer palmes, riure les gràcies dels nous amos i, a més a més, treballar en condicions d’esclavitud.

Per tant no ens queda altra cosa que estar alerta i lluitar una vegada més per la democràcia i acorralar la dictadura dels diners. Dictadura que, al cap i a la fi, tan sols vol eixir airosa i amb més guanys de la situació econòmica desastrosa en la que ens han clavat. Els culpables són ells, els amos dels diners. Nosaltres haurem de tornar a construir una societat més democràtica, més justa i més igualitària, si no és així ja sabeu tindrem una vida miserable i tan sols ens deixaran fer palmes i riure’ls les gràcies. Salut companyes i companys.

El Poeta Dissident

Diners

Papers i trossos de metall sense ànima

que no calmen ni la set ni la fam en cap desert,

però compren i venen voluntats d’homes i dones dèbils

criats als pobles i a les grans ciutats

i fan la vida impossible a la majoria de la gent.

Són tan importants que t’obliguen a llavar-te les mans

abans de qualsevol menjar.

Importants en vida perquè després res

ni els cucs se’ls menjaran.

Maleïsc els diners i les guerres, ambdós cosins germans,