dimecres, 25 de maig de 2011

El 15M pot morir d’èxit


Campament de la Plaça 15 de Maig de València
El 15 de maig de 2011 va ser una data memorable que passarà, sens dubte, a la història. Milers de persones van poder mostrar el seu descontent amb els governs, estatal i autonòmics, i la seua frustració amb el sistema d’aquesta democràcia dopada i posada al servei dels poderosos.

Els campaments que van seguir a la manifestació multitudinària foren una demostració de la força dels ciutadans. Amb la sola voluntat, amb raons i sense cap violència, van ser capaços d’alçar la veu per denunciar les malalties de la societat i, mitjançant les assemblees, van elaborar propostes per rectificar les accions o omissions dolentes del poder.  

Però també es pot morir d’èxit. Continuar els campaments sense un objectiu clar i realitzable a curt termini és malbaratar l’èxit aconseguit. Milions de ciutadans van entendre i van compartir les exigències generals del 15M que reflectia la insatisfacció i el descontent amb els polítics. La gran acceptació i el ressò mediàtic aconseguit va donar força i confiança als joves però, sense alguna cosa concreta per la qual lluitar, el moviment anirà perdent vigor i acabarà marcint-se. És el que esperen els que han tingut sempre el poder. Tenen paciència, saben esperar que passen el moments d’eufòria, per a continuar fent el de sempre.

No ens governa un dictador. Hi ha eleccions periòdiques que, amb totes les imperfeccions i defectes que cal modificar, permeten els canvis. Si un partit governa és perquè la majoria de “votants” l’ha triat. Si aquesta majoria no es correspon amb la majoria de la ciutadania és perquè molts ciutadans passen d’exercir el seu dret. La mostra la tinguem en les recents eleccions en les quals, amb un terç dels electors, ha obtingut majoria absoluta la llista dels imputats de la Gürtel. Aquest resultat no es correspon amb el sentir ciutadà majoritari però és el que passa quan un terç dels votants s’absté  o vota en blanc. Ací no ha fallat el sistema, han fallat els ciutadans.

Què volem aconseguir mantenint els campaments? Ho volem tot? Anem a estar acampats fins que el món s’arregle? És absurd. Tenint en compte totes i cadascuna de les queixes i propostes, sense oblidar-ne cap, cal prioritzar-les. Anem a per tot però comencem per assumptes que podem resoldre en poc de temps i tindrem triomfs que ens animaran en la lluita. Proposem-nos la reforma electoral o el retall de la despesa dels polítics o major inversió en sanitat o qualsevol cosa però que siga possible obtenir-la i en poc de temps. 

Convoquem manifestacions, campaments, concentracions... el que siga. Però amb un objectiu clar i definit. Podem pujar els escalons d’un en un, de dos en dos, potser de tres en tres, però no podem pujar al cim en un sol pas. Prioritzem, dosifiquem els esforços i aprofitem les vies democràtiques. El 15M és l’esdeveniment més important de les últimes dècades. No el deixem pansir-se al sol dels reeixits campaments. Perquè el 15M pot morir d’èxit.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...