Comença la campanya electoral

Tolstoi, en Anna Karenina, diu que “no hi ha condicions de vida a les que un home no puga acostumar-se, especialment si veu que al seu voltant tots les accepten”. Aquesta frase pot explicar la inexplicable situació dels ciutadans valencians que premiaran la corrupció votant més encara als imputats de la llista del PP.

Comença la campanya electoral per a les eleccions municipals i autonòmiques. La crisi pot haver sacsejat la societat i poden haver sorpreses però al País Valencià les enquestes donen com guanyador absolut al PP (tindrà sis escons més segons el CIS). Qualsevol observador, des de fora, no entendria que en el territori on hi ha més manipulació informativa, més caciquisme noucentista i més corrupció declarada, tornen a guanyar per majoria absoluta els imputats. 

Potser per l’aparatosa manipulació de Canal 9, però hi ha altres mitjans que informen del que està passant i, a més, la televisió autonòmica no té excessiva audiència.  Potser alguna afecció neuronal que estimule el “seminfotisme” tradicional dels valencians, però el cas és que no passen de votar, ho fan al PP. Potser hi hauria que mirar que tenen les altres opcions que s’ofereixen.

El PSPV-PSOE porta molts anys a l’oposició sense ser capaç de construir una alternativa valenciana als problemes i les aspiracions dels valencians. Els continus fracassos electorals ha provocat una successió de líders que han sigut fagocitats, per les famílies contrincants i les picabaralles internes, sense consolidar un projecte creïble. 

La tercera força, EUPV, també pateix la manca d’un lideratge fort amb la suficient intel·ligència per aglutinar el dispers vot de l’esquerra. Els personalismes mediocres, el llast del PCE i les renyines internes han debilitat la coalició i han dificultat l’elaboració d’un discurs coherent amb un projecte realista i la comunicació amb els ciutadans. L’error de comparèixer a les anteriors eleccions amb el Bloc, per sumar forces, ha esdevingut en una major atomització del vot de l’esquerra.

Compromís, fruit del procés anterior, ha donat un baló d’oxigen al Bloc a costa de la fragmentació d’EUPV. El Bloc, que ha aconseguit tindre representants al Parlament valencià gràcies a EUPV, no ha sigut un soci agraït. En veure’s a l’escó Morera s’ha cregut el rei del mambo i, després d’emportar-se un tros d’EUPV, està disposat a fer la guerra pel seu compte. Ha manifestat que no recolzarà al PP ni als socialistes perquè són de dretes i vol allunyar-se  del centralisme d’Esquerra Unida. Això, clar, si aconsegueix estar al Parlament després del 22M, perquè el CIS diu que no ho aconseguirà.

Així que, vist el que hem vis, haurem d’acostumar-nos a viure amb la majoria absoluta del PP, amb una televisió autonòmica manipuladora i vergonyosa, amb el major índex de fracàs escolar, amb la pitjor i la més cara sanitat de l’Estat, sense política d’ocupació, amb el malbaratament dels diners públics, amb la mentida i la corrupció elevada a la categoria de valor polític i moral perquè... al nostre voltant quasi tots ho accepten.