Amb 135.000 vots menys que en
2009 el PP aconsegueix tres diputats més per a la seua majoria absoluta en
Galícia. Igual que va passar en les eleccions generals del 20N de 2011 l'alta
abstenció i la falta d'alternatives del partit, fins ara majoritari de
l'esquerra, el PSOE (PSDEG en Galícia), dona plens poders a la dreta política.
L'augment de l'esquerra amb
propostes alternatives és significativa però insuficient. Es fa notar la falta
de mitjans i les dècades de desqualificació i demonització de l'esquerra
transformadora. Els temps actuals de canvis profunds anima, però, a deixar el
centre polític i prendre posició. Les opcions es polaritzen. La dreta vota
dreta pura i l'esquerra, desideologitzada i sense propostes alternatives clares
d'esquerra, per part del partit que havia liderat les polítiques socials,
s’absté.
L'ampla franja ciutadana que es
considerava classe mitjana, i votava opcions polítiques centrades, va
disminuint amb la mateixa rapidesa amb que s'adona que en realitat pertany a la
classe treballadora, que no són més que assalariats com els de tota la vida,
que només disposen de la seua força de treball per viure o sobreviure. Els que
són conscients de la nova situació busquen una alternativa que oferisca
alternatives als seus problemes reals en l'esquerra alternativa o, acovardits,
busquen arrimar-se al poder de sempre.
Els que encara no han sigut prou
colpejats per la realitat, els que encara no són conscients de que estem en una
guerra de classes i estan en el bàndol que va perdent, continuen recolzant el
partit que és nominalment socialdemòcrata, però en la pràctica ha col·laborat a
la demolició de l'estat de benestar o, davant de les mentides i incompliments
del que creien el centre polític, opten per l'abstenció.
Al País Basc les primeres
eleccions sense la pressió d'ETA i amb la concurrència de l'esquerra abertzale
dibuixa un parlament més acord amb la realitat social. Una quasi majoria
d'esquerres (BILDU+PSE) distorsionada per la qüestió nacionalista que, previsiblement,
permetrà governar a la dreta basca del PNV, amb la col·laboració dels
socialistes.
El fet que els rics siguen cada
dia més rics, els assalariats pobres i els pobres mendicants està fent desaparèixer
el miratge del centre polític, doncs els vots que l’alimentaven està
desapareguent. Calen alternatives, que
ho siguen de veres, al que el neoliberalisme ens presenta com inevitable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada