diumenge, 6 de maig de 2012

Els drets fonamentals


Arribat aquest moment qui no sàpia l’argument de la pel·lícula ja va apanyat, encara que apanyats anem tots. No hi ha cap dia que no em sorprenga açò que s’anomena govern popular. Si bé hi ha algunes coses que han canviat,  ara ja no s’atreveixen a dir que hem viscut per sota les nostres possibilitats, és evident que tots no anem a caçar elefants. 

Com els xiquets la culpa de la desfeta sempre li la donen a l’altre, el culpable principal Zapatero i els socialistes. Fins ací res de nou, tan sols dir que s’obliden  d’allò que ha passat als últims disset anys al País Valencià, on els ciutadans hem estat governats per una colla de corruptes i dilapidadors dels diners públics. 

Les solucions que donen per a eixir de la crisi ja les esteu veien, retallar tot el que és públic per convertir la nostra vida en un negoci, però la vida no és cap negoci. I mentrestant l’atur galopa, la pobresa es dispara i  la gent  seguim aguantant les humiliacions diàries. Perquè, encara que no ho parega, ens humilien i ens tracten com a una rabera de borregos atemorits. Ara bé, una altra vegada s’han enganyat, perquè els que comencen a estar acollonits són ells, sinó no m’explique la mala llet que es reflexa en cada una dels pàgines dels periòdics de dreta d’aquest país o en alguns dels  tertulians de la ràdio o la televisió. 

Resulta irònic veure com la gent benestant d’aquest país ens demana sacrificis i ens nega, a la gran majoria, l’educació i la sanitat universals per a eixir de la crisi,  al temps que estan desenvolupant una selectivitat econòmica que durà a la classe mitja i treballadora a la desesperació.

Aquesta estratègia ens du on ells volen. En un punt no podrem caure malats i si caiguem podrem acabar com els malats en temps de l’Alemanya Nacionalsocialista, gasejats. Per altra banda,  la cultura es fa por, perquè és l’única arma que pot acorralar-los, mentre que a nosaltres ens fa forts i ens dona llibertat. 

Davant de tota aquesta bogeria tan sols veig un futur i eixe futur passa per un món més lliure, sense injustícia social i sostenible des del punt de vista ecològic, és a dir un món totalment diferent al que tenim. Cóm pot vindre eixe canvi? A poquet a poquet, si bé personalment crec que no, o bé en forma de tempesta. Ja veurem que passa.

Aprofitant el que significa la data del 25 d’abril per a nosaltres els valencians m’agradaria fer un xicotet paral·lelisme entre Felip V i el nostre actual president del govern de l’Estat espanyol. Ambdós són absolutistes i centralistes, un és borbó i l’altre estima al borbó i als dos se’ls caracteritza pel seu tacte respecte als vençuts. Rajoy una vegada ha derrotat als treballadors i a la classe mitja ens està imposant una sèrie de lleis que, com ja hem dit abans, ens humilien i castiguen, com si estiguérem després de la desfeta d’Almansa i estigueren imposant-nos els drets de conquesta.  
Com tot no deuen ser penes ací va un altre poema. Salut. 

  
Les finestres, indiscretes
Un mirall, la mar tranquil·la.
Una muntanya empinada.
Una rosella a l’estiu.
La mare i la seua filla.
Nosaltres i tots els altres.
La llum plena d’alegria
quan a boqueta de nit
passa un tramvia i l’esguard
dels que anem a peu es desvia
pel so d’una melodia.

El vent, després la tempesta.
Un vaixell, una conquesta.
Un tro ensordidor, temor.
Una gran llum, passes tu.
Vosaltres i tots nosaltres.
La xiqueta corre i espenta
la infantesa per la pressa
que té tota  adolescència 
per buscar la vehemència
que perdrà en la senectut.

Res, tot un món ple de flors.
El Sol, tot un espai d’ ombres.
Els núvols, s’unflen i s’unflen.
Les finestres, indiscretes.
La multitud, el futur.
Un gerani creix al test
i té les arrels constretes,
però  la tija es rebel·la
contra allò que és el destí 
i les rames fan floretes.

La música, és alegria.
Tu caus, entre la mentida.
Fulles, la tardor divina.
Casa, eres una ruïna.
Jo, simplement sóc  no-res.
Córrec davant de la vida
pràcticament tot el dia
i l’esforç  em produeix
un plaer immens que em mima
pràcticament tot el dia.

La mel endolceix la vida
de l’abella i l’escurçó.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...