La directora d'Unicef España,
Paloma Escudero, ha presentat l'informe “El
impacto de la crisis en los niños” segons el qual un 26% dels menors
espanyols viuen en llars amb risc de pobresa. Aquest informe està confeccionat
amb dades de 2010, el que significa que a hores d'ara el percentatge de
pobresa, només superat per Romania i Bulgària en la Unió Europea, serà
superior.
L'atur en augment i la reducció
salarial incideixen especialment en les parelles joves que han hagut de
retallar despeses en alimentació però també en atenció sanitària i educació,
serveis que el govern de Rajoy està privatitzant i, per tant, encarint. La
verborrea demagògica del PP en defensa de la família queda al descobert amb
l'abandó a la seua sort de 2,5 milions de menors, que passen a ser les
principals víctimes de la crisi, per la desatenció negligent dels poder
públics.
Ajudes socials amb especial
impacte en els ingressos familiars com el salari social o les rendes mínimes
d'inserció s'han vist reduïdes en quantia i s'ha dificultat l’accessibilitat.
Però pareix ser que les ajudes a la infància són completament prescindibles,
doncs han sigut les primeres que s'han eliminat amb l'argument de l'estalvi per
la crisi. Les ajudes per naixement o a les famílies amb fills s'han reduït
dràsticament o han desaparegut. Ajudes escolars com beques, llibres de text o
menjador s'han eliminat sense més.
Els pressuposts del 2012
redueixen un 42,5% els diners dedicats a l'atenció a la infància i les
famílies, un 36,5% el dedicat a l'educació infantil i primària i un 28,9% el de
secundària i FP. La pròpia UE, i el sentit comú, adverteix que les retallades
en educació fan perillar el potencial de creixement de l'economia i la
competitivitat, a més de ser una font d'inequitat que farà als rics més rics i
als pobres més pobres. Un nombre creixent de xiquets no gaudiran d'igualtat
d'oportunitats, quedaran relegats, sense futur, i llastraran el futur de la
nostra societat.
Si no actuem ara i ens
comprometem a mantindre un mínim de benestar social i material per a les
famílies, i una sanitat i educació pública de qualitat i gratuïta, posarem en
greu perill el reemplaçament demogràfic, la nostra capacitat econòmica i
productiva i, el que és més important, la cohesió social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada