dimarts, 22 de maig de 2012

Els xiquets són el col·lectiu més pobre del país


La directora d'Unicef España, Paloma Escudero, ha presentat l'informe “El impacto de la crisis en los niños” segons el qual un 26% dels menors espanyols viuen en llars amb risc de pobresa. Aquest informe està confeccionat amb dades de 2010, el que significa que a hores d'ara el percentatge de pobresa, només superat per Romania i Bulgària en la Unió Europea, serà superior. 

L'atur en augment i la reducció salarial incideixen especialment en les parelles joves que han hagut de retallar despeses en alimentació però també en atenció sanitària i educació, serveis que el govern de Rajoy està privatitzant i, per tant, encarint. La verborrea demagògica del PP en defensa de la família queda al descobert amb l'abandó a la seua sort de 2,5 milions de menors, que passen a ser les principals víctimes de la crisi, per la desatenció negligent dels poder públics. 

Ajudes socials amb especial impacte en els ingressos familiars com el salari social o les rendes mínimes d'inserció s'han vist reduïdes en quantia i s'ha dificultat l’accessibilitat. Però pareix ser que les ajudes a la infància són completament prescindibles, doncs han sigut les primeres que s'han eliminat amb l'argument de l'estalvi per la crisi. Les ajudes per naixement o a les famílies amb fills s'han reduït dràsticament o han desaparegut. Ajudes escolars com beques, llibres de text o menjador s'han eliminat sense més. 

Els pressuposts del 2012 redueixen un 42,5% els diners dedicats a l'atenció a la infància i les famílies, un 36,5% el dedicat a l'educació infantil i primària i un 28,9% el de secundària i FP. La pròpia UE, i el sentit comú, adverteix que les retallades en educació fan perillar el potencial de creixement de l'economia i la competitivitat, a més de ser una font d'inequitat que farà als rics més rics i als pobres més pobres. Un nombre creixent de xiquets no gaudiran d'igualtat d'oportunitats, quedaran relegats, sense futur, i llastraran el futur de la nostra societat. 

Si no actuem ara i ens comprometem a mantindre un mínim de benestar social i material per a les famílies, i una sanitat i educació pública de qualitat i gratuïta, posarem en greu perill el reemplaçament demogràfic, la nostra capacitat econòmica i productiva i, el que és més important, la cohesió social.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...