divendres, 20 de setembre de 2013

La quotidianitat de la mentida





No descobrim res dient que la mentida és utilitzada en política de forma habitual, però cal reconèixer que el govern actual, i els polítics de primera línia del partit que el sustenta, han convertit la mentida en un art, normalitzant i fent quotidià l'engany i la falsedat.

Deia Baltasar Gracián que “el saber más práctico consiste en disimular”, i aquest executiu, amb el president al cap, ha fet de la hipocresia, l'ocultació i la mentida política, el seu element natural. Juguen amb avantatge però, pertanyen a una classe social que durant generacions ha manipulat la gent i saben que costa més convèncer al poble d'una veritat que d'una fal·làcia ben dita. Seleccionen als seus polítics entre aquells que diuen mentides sense ruboritzar-se, excloent aquells que, al mentir, perden els nervis i no són capaços de dissimular. Per a ells, amb les esquenes ben cobertes pel poder de la riquesa, la política és un joc de mentides i dissimulacions, com pot ser-ho el truc, però, les conseqüències d'aquest joc suposa el futur i la vida per a la majoria dels ciutadans.

Les mentides de la dictadura eren evidents, conegudes, i s'imposaven per la força. Les mentides democràtiques estan emmascarades per la pluralitat, coexisteixen amb les mentides dels contrincants i són tolerants, però no deixen de ser mentides. L'esquerra no està vacunada contra aquest virus. A les seues files també hi ha artistes que construeixen falsedats il·lusionants, miratges polítics situats a suficient distància perquè no es puguen verificar  ni desmentir. Podem identificar la mentida política perquè, vinga d'on vinga, la finalitat sempre és la mateixa: sotmetre al poble i salvaguardar els privilegis de la minoria que controla el poder. 

George Orwell, en la seua novel·la “1984”, situa el protagonista, Winston Smith, com treballador del més important ministeri del govern de “El Partit”: el Ministeri de la Veritat. La principal funció d'aquest ministeri era reescriure la història, falsejant-la, per adaptar-la al interès del Partit. És a dir, un Ministeri de la Veritat dedicat a fabricar la mentida. L'executiu actual del PP sembla que treballa íntegrament en aquest ministeri de la veritat. En la pràctica, mentre els rics es fan més rics, estan desfent el precari estat de benestar que havíem aconseguit; han acabat amb l'escassa protecció social als ciutadans necessitats; han desregulat el mercat del treball deixant sense defensa als treballadors i preparen una retallada de les pensions que portarà a la indigència a milions de persones majors. Però, diuen, tot és per fer viable l'estat de benestar, per protegir els necessitats , per crear ocupació... 

El que alarma és que la mentida quotidiana, repetida per ministres desvergonyits als mitjans, junt a la necessitat real de serveis públics, la manca de treball, la por i la desconfiança en el futur, s'assumeix com una veritat que ningú es molesta en qüestionar. Sembla que a més necessitat més crèduls ens fem, i qui té art per enganyar sempre troba ximples, amb necessitats, disposats a difondre les mentides interessades. 

Al segle XXI la tecnologia ens permet gaudir d'informació de manera instantània. Un volum d'informació indigerible que ningú sap distingir si és realment informació o intoxicació, de manera que un Ministeri de la Veritat dedicat a elaborar mentides interessades i falsificar veritats té més possibilitats de triomfar que mai en tota la història de la humanitat. Qui enganya amb art sempre troba a gent que es deixe enganyar

Iron Maiden

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...