No descobrim res dient que la mentida és utilitzada en
política de forma habitual, però cal reconèixer que el govern actual, i els
polítics de primera línia del partit que el sustenta, han convertit la mentida
en un art, normalitzant i fent quotidià l'engany i la falsedat.
Deia Baltasar Gracián que “el saber más práctico consiste
en disimular”, i aquest executiu, amb el president al cap, ha fet de la
hipocresia, l'ocultació i la mentida política, el seu element natural. Juguen
amb avantatge però, pertanyen a una classe social que durant generacions ha
manipulat la gent i saben que costa més convèncer al poble d'una veritat que
d'una fal·làcia ben dita. Seleccionen als seus polítics entre aquells que diuen
mentides sense ruboritzar-se, excloent aquells que, al mentir, perden els
nervis i no són capaços de dissimular. Per a ells, amb les esquenes ben cobertes
pel poder de la riquesa, la política és un joc de mentides i dissimulacions,
com pot ser-ho el truc, però, les conseqüències d'aquest joc suposa el futur i la
vida per a la majoria dels ciutadans.
Les mentides de la dictadura eren evidents, conegudes, i
s'imposaven per la força. Les mentides democràtiques estan emmascarades per la
pluralitat, coexisteixen amb les mentides dels contrincants i són tolerants,
però no deixen de ser mentides. L'esquerra no està vacunada contra aquest
virus. A les seues files també hi ha artistes que construeixen falsedats
il·lusionants, miratges polítics situats a suficient distància perquè no es puguen
verificar ni desmentir. Podem
identificar la mentida política perquè, vinga d'on vinga, la finalitat sempre
és la mateixa: sotmetre al poble i salvaguardar els privilegis de la minoria
que controla el poder.
George Orwell, en la seua novel·la “1984”, situa el
protagonista, Winston Smith, com treballador del més important ministeri del
govern de “El Partit”: el Ministeri de la Veritat. La principal funció d'aquest
ministeri era reescriure la història, falsejant-la, per adaptar-la al interès
del Partit. És a dir, un Ministeri de la Veritat dedicat a fabricar la mentida.
L'executiu actual del PP sembla que treballa íntegrament en aquest ministeri de
la veritat. En la pràctica, mentre els rics es fan més rics, estan desfent el
precari estat de benestar que havíem aconseguit; han acabat amb l'escassa
protecció social als ciutadans necessitats; han desregulat el mercat del
treball deixant sense defensa als treballadors i preparen una retallada de les
pensions que portarà a la indigència a milions de persones majors. Però, diuen,
tot és per fer viable l'estat de benestar, per protegir els necessitats , per
crear ocupació...
El que alarma és que la mentida quotidiana, repetida per
ministres desvergonyits als mitjans, junt a la necessitat real de serveis
públics, la manca de treball, la por i la desconfiança en el futur, s'assumeix
com una veritat que ningú es molesta en qüestionar. Sembla que a més necessitat
més crèduls ens fem, i qui té art per enganyar sempre troba ximples, amb necessitats,
disposats a difondre les mentides interessades.
Al segle XXI la tecnologia ens permet gaudir d'informació de
manera instantània. Un volum d'informació indigerible que ningú sap distingir
si és realment informació o intoxicació, de manera que un Ministeri de la
Veritat dedicat a elaborar mentides interessades i falsificar veritats té més
possibilitats de triomfar que mai en tota la història de la humanitat. Qui
enganya amb art sempre troba a gent que es deixe enganyar
Iron Maiden
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada