Brots verd obscur, quasi negres

Sembla que els 31 aturats menys del més d'agost ha impregnat al govern, i als mitjans que hi fan ressò, d'un entusiasme que no es correspon amb la realitat. Els brots verds que ja veia la ministra Salgado (fitxada per Endesa com consellera, fent companyia a Aznar) han sigut divisats per molts altres governants, i ara toca a l'actual govern anunciar la bona nova del fi de la recessió (que no de la crisi). Aquests brots són, però, d'un verd obscur, quasi negres. Vegem-ho.

Al·leguen el increment dels turistes aquest estiu però amaguen que han deixat menys diners; manifesten que la prima de risc (diferencial entre, Espanya i Alemanya, del interès que pagen pel deute públic) ha abaixat però amaguen que és degut a l'augment del interès que paga Alemanya, no perquè Espanya pague menys; diuen que la balança de pagaments (diferència entre importacions i exportacions) és positiva, però no diuen que és per la caiguda d'importacions per la paràlisis del consum intern; i ningú informa de per què, amb les brutals retallades en serveis socials, sanitat, educació, etc. el deute públic ha superat el 92% del PIB (en 2011 era del 69%) i continua cap amunt.

Ja sabem que no és agradable escoltar tot el que acabe de dir, que s'escolta millor el missatge positiu perquè a tots ens abelleix treure el cap del forat i respirar aire pur, i riure, i deixar enrere l'amargor de la crisi, però no podem tancar els ulls al fet de que hi ha més de 630.000 aturats més que l'any passat, i que el que presentaven com solució, les reduccions salarials i l'augment de la precarietat salarial, no fan més que facilitar l'acomiadament (com era fàcil de preveure) deixant en 6.200.000 els número de desocupats, una taxa del 27.16% (dades de la EPA). 

Diu Rajoy que ja em eixit de la recessió però no de la crisi. Pareix que la recessió és refereix a l'economia dels rics, dels grans empresaris, mentre que la crisi ens afecta als treballadors de tot tipus (encara que es disfressen d'autònoms, emprenedors o petits empresaris). De la crisi no sortirem mentre els ciutadans no tinguen capacitat per augmentar el consum i això no pot passar mentre els salaris vagen a la baixa, l’atur en augment i l'ocupació continue en precari. 

Si es divisa algun brot verd és, per exemple, la vaga indefinida dels ensenyants, pares i alumnes de Balears; el moviment per la defensa de la sanitat pública a Madrid; el moviment a tot l'Estat contra els desnonaments injusts; o les mobilitzacions socials que, com les del 15M, reflecteixen el fàstic de la ciutadania i denuncien la sordera selectiva dels polítics que havien de representar el poble. 

S'acaba setembre i comença un nou curs polític en el qual és imprescindible que els vertaders brots verds arrelen i cresquen fins colonitzar-ho tot amb una vertadera democràcia amb justícia social.