dissabte, 14 de setembre de 2013

No a les guerres



Lamentablement tornen a escoltar-se tambors de guerra, aquesta vegada si res no ho impedeix seran les ciutadanes i ciutadans de Síria els que sofriran les conseqüències. Una vegada més veurem que valents son els EUA i els seus aliats i que precisa és la maquinària de guerra del poder imperial. Per la TV tan sols veurem el morts que provoquen les forces del mal, però mai els provocats pels occidentals. Una vegada més veurem com tot un poble és esclafat per una colla de sanguinaris addictes de la barbàrie. Alhora la realitat del nostre País cada vegada es pareix més a una situació mafiosa en la qual de moment encara no hi ha assassinats i si els hi ha estan ben camuflats. 

No puc donar crèdit a la preocupació del nomenat món lliure pels ciutadans i ciutadanes de Síria, entre altres coses perquè són els mateixos que ens estan retallant les llibertats, els drets socials, l’educació, la sanitat... No hi ha cap moviment al meu país que no siga per donar suport a una oligarquia famolenca de diners. I eixa mateixa colla és la que ven o trafica amb les armes que després són utilitzades per a fer la guerra. 

La guerra mai ha solucionat res, almenys al meu país. Els meus pares a resultes d’una guerra fratricida van sofrir 40 anys de repressió feixista i avui, els fills dels que van perdre, encara hem d’aguantar els insults d’alguns energúmens del govern. La guerra sempre ha sigut i és un negoci i una maquinaria de fer nous rics, d’omplir les butxaques a tots els que no tenen cap sentiment i no coneixen ni la consciència, ni la dignitat. Nosaltres els ciutadans i ciutadanes sempre hem posat els morts i hem sofert la fam i la repressió dels vencedors. Però com va dir el dia 11 de setembre Cañamero dirigent del SAT, en una cadena humana per la independència del capitalisme “no ens fa por la repressió de l'Estat, sinó el silenci dels pobles”. Per aquest motiu ara hem de tornar a dir, entre altres coses, NO A LA GUERRA

Aquests versos van dedicats a persones com la Laura o el seu company Marc que, com moltes altres persones, lluiten cada dia per a dur endavant una vida en dignitat i alegria.

Tot viu i mor amb rapidesa
M’agradaria sembrar
tempestes que repartiren
alegries als malalts
 i veure els ocells volar
per les finestres resseques
i corcades per abelles.
Seria capaç de viure
entre les bèsties tristes
alhora que famolenques
en cases ben xicotetes.

Però mai podria viure
entre homes i dones buides
   sense les ànimes blanques
i tampoc m’agradaria
sembrar versos sense vida
entre les persones mudes
abraonades a somnis
sense cap tipus de màgia
que es perllonguen i perllonguen.
Visc en un món amb por molta

engroguit  per la desídia
dels que manen i obeïxen,
on es persegueix tot tipus
de rialla no pactada.
Malvisc entre la misèria
dels benestants sense rostre
que demanen i demanen
 mentre la gran majoria
som els ningú, els  miserables,
la gran tempesta imparable.

La rialla m’acompanya
rodejada de tristesa
disfressada d’elegància
mentre espere un altre món
sense guerres ni botxins
de cant traïdor i amigable.
Necessite el teu amor
per superar la sequera
d’aquest dolorós camí
que s’allarga i m’assassina.

Tot viu i mor amb rapidesa
en un món sense destí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...