dijous, 12 de setembre de 2013

Ficció i realitat



La majoria absoluta en el Parlament, amb diputats acrítics sotmesos a la disciplina de partit, permet que un president de govern, tècnicament democràtic, funcione com un dictador imposant la seua veritat. Així s'explica el triomfalista món de ficció que proclama la Moncloa que s'estavella contra la realitat del món vertader.

El fiasco del Madrid olímpic és una mostra. Els mitjans van crear la ficció de que les olimpíades del 2020 serien a Madrid. Era la millor proposta i els membres del COI havien caigut subjugats als encants de la ciutat i a la solidesa de la candidatura. Però la realitat (un Estat que no pot fer front a les necessitats bàsiques dels ciutadans, corcat fins a la medul·la per la corrupció; una ciutat amb més de 8.000 milions de deute; instal·lacions amb fallides de seguretat com les del Madrid Arena; una representació política de vergonya, amb Ana Botella al cap, presentant Madrid com el millor del món, menyspreant les demés candidatures) ens va deixar caure del núvol triomfalista topant-nos de sobte amb la realitat. Avui encara no han trobat una explicació a allò inexplicable del fracàs, tot i sent tan fàcil com admetre que tot el que es deia era ficció, que estava completament allunyat de la realitat. 

Aquest núvol triomfalista allunyat de la realitat s'empra, pel govern, en tots els plànols de la vida política. Cristobal Montoro no dubta en afirmar que “España es el gran éxito económico del mundo”, i el ministre Luís de Guindos diu contundent que “España deja atrás la recesión”. Segurament és pels 31 aturats menys del més d'agost registrats a l'INEM gràcies als estrangers que han tornat al seu país, als espanyols que han emigrat i als aturats que, sense cap prestació, no perden el temps renovant el registre de l'INEM que per a res els serveix. O pot ser per la prima de risc, que ha arribat al nivell més baix de l'era Rajoy (curiosament el més alt de l'era Zapatero), no perquè hi haja abaixat el interès que paguem pel deute públic (doncs paguem el mateix) sinó perquè Alemanya paga més, i la prima és el diferencial entre els dos tipus. 

El fenomenal èxit de la Via Catalana d'aquest 11 de setembre és un toc de realitat que el govern, des del seu món fictici, pretén ignorar. Tot i que enguany la campanya mediàtica anticatalana ha sigut de menor intensitat, sembla que encara estan al núvol, a jutjar per les declaracions del ministre d'Hisenda, que pensa que hi haurà solucions als problemes catalans més urgents que són, al seu entendre, “salir de la crisis y lograr la financiación correcta de sus servicios públicos”. Potser es troben, qualsevol dia, cercant una explicació a allò inexplicable de la inevitable independència de Catalunya, per estar completament allunyats de la realitat i voler imposar el seu món de ficció.

1 comentari:

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...