dimecres, 12 de juny de 2013

Polítics, i no comptables



Comissió d'experts per la reforma universitària
El govern Rajoy utilitza els “criteris tècnics” dels “grups d’experts” per justificar l’aplicació de les més dures polítiques de classe que mai, en democràcia, s’han implementat a l’Estat espanyol. Un grup de “savis” han dictat la reforma educativa de Wert, altres estan estudiant la reforma de la llei de l’avortament, un grup d’experts aconsellen acabar amb l’actual sistema de pensions, i amb criteris “tècnics” es va aprovar la reforma laboral. 

Aquesta manera d’actuar va contra les més elementals normes democràtiques d’igualtat davant la llei (isonomía de l’antiga Grècia), la igualtat del valor de la paraula (isegoría) i especialment contra la idea de que la democràcia és el govern dels molts i no dels pocs. La forma d’actuar de l’actual govern està més d’acord amb l’aristocràcia, el govern dels “aristos”, dels millors, organitzats jeràrquicament. 

El marxisme ens ensenya, però, que la societat està estructurada en classes socials i tots i cadascun dels ciutadans té interessos de classe. La defensa dels interessos contraposats de les classes socials és el que hom diu lluita de classes. Els experts de la banca, dels fons de pensions privats, dels hospitals privats, de l’ensenyament privat o de l’església, dictaran solucions que afavorisquen als seus. Així la reforma laboral deixa sense drets als treballadors i dona tot el poder als empresaris; l’ensenyament públic es descapitalitza i perd qualitat en favor de l’ensenyament privat, igual que la sanitat que assegura guanys als gestors privats i socialitza les pèrdues, disminuint perillosament la qualitat pública; o es proposa una Llei d’avortament al gust de la jerarquia catòlica, aliada perpètua de la classe dominant.

Comitè d'experts per la reforma de les pensions
 Cap dels dictàmens dels experts i savis ha tingut en compte les necessitats de la població, els interessos generals, la situació d’extrema pobresa de milions de compatriotes, la desesperació de les dones que veuen com un embaràs no desitjat posa en risc el seu futur, la seua salut o condemna a sers innocents a una vida que no és vida, o impedeix que estudien els joves amb baixos ingressos. 

Polítics, i no comptables, és el que necessita la societat. Polítics que orienten les accions cap a la resolució dels veritables problemes socials.  I si volen experts en relacions laborals que consulten amb els aturats. Si volen experts en avortament que pregunten als milers de dones que han tingut que fer-ho en condicions infrahumanes o han tingut que renunciar als seus somnis per atendre una criatura no desitjada. Si volen savis per reformar l’ensenyament que pregunten als ensenyants, als joves estudiants, als pares que veuen com s’avorta el camí de l’ascens social dels seus fills. Si volen reformar el sistema de pensions que pregunten als nostres majors com s’apanyen per a sobreviure amb les pensions més baixes d’Europa. I si volen eixir de la crisi que pregunten a la gent del carrer que tenen experiència en atur, fam, desnonaments, injustícia, desesperació...

Comitè d'experts en pagar les conseqüències dels comitès d'experts
El que cal no són experts en polítiques demostradament nefastes per a tot allò públic, social i raonable, el que cal són polítics de classe que arriben a acords amb polítics de l’altra classe per llimar les arestes més feridores de la desigualtat. Els criteris tècnics dels experts només serveixen per reforçar la orientació política que, en aquest moments, està clarament dirigida a imposar les directrius neoliberals de la classe dirigent. La política dels pocs sols afavoreix als pocs, cal la política dels molts, la democràcia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...