Aquest govern s'ha proposat imposar, en la legislatura, el
programa ideològic de màxims de la dreta més reaccionària d'Europa. Després
d'acabar amb els drets laborals, imposar la moral i l'educació catòlica i
desfer l'incipient estat de benestar, continua treballant per accentuar el
control polític de la justícia, privatitzar les pensions i, el que està més a
prop, acabar amb l'autonomia municipal recuperant la idea centralitzadora i
uniformadora de segles passats. Amb l'argument de la crisi i de l'estalvi
imprescindible, diuen, per sortir-se'n, plantegen retallar 900 milions en
salaris dels funcionaris municipals i llevar competències a més de 5500
municipis.
La història del municipalisme espanyol ha sigut complicada.
Ja a l'Edat Contemporània els liberals dividiren Espanya en províncies
uniformes (1830), cadascuna amb la seua Diputació Provincial i el seu
governador civil nomenat pel poder central. La vocació centralista i
uniformadora dels liberals espanyols va portar a dissenyar igual l'estructura
d'una gran ciutat, com Madrid o Barcelona, que la d'un municipi rural, a més
d'obviar les tradicions de governs locals arrelats per la història, com en els
casos de Catalunya, Galicia o País Basc, el que va originar un problema
regional de difícil solució. Moderats i progressistes, fent i desfent,
permeteren que el càncer del caciquisme i la corrupció degradaren la vida
política i social durant el segle XIX i el primer terç del XX. L'intent
regeneracionista de Calvo Sotelo no va passar de declaracions d'intencions,
fins que es va proclamar la II República. El franquisme, més uniformador i
centralitzador que cap altre model anterior, dirigia els municipis de forma
autoritària, designant directament alcaldes (“Jefe Local del Movimiento” els
anomenaven) i regidors, per aplicar les directius que venien de dalt.
El 3 d'abril de 1979 es van celebrar les primeres eleccions
municipals de l'actual període democràtic, i en 1985 s'estableix la Llei de
Bases de Règim Local adaptat als principis constitucionals d'autonomia i
administració descentralitzada que assegura l'actuació en l'àmbit propi, amb
plena capacitat i baix la pròpia responsabilitat. Cada nivell de
l'administració té les seues competències, però totes són idèntiques en quant a
capacitat en els assumptes que hi són propis. No hi ha cap administració “per
damunt” d'altra. Cal doncs respecte per solucionar conflictes entre
administracions de l'Estat que es deuen al interès públic.
L’avantprojecte de Llei de racionalització i sostenibilitat
local, anunciat pel Consell de Ministres, pretén acabar amb l'actual autonomia
i descentralització administrativa dels municipis. La xarrameca del govern no
pot ocultar les vertaderes intencions de les mesures: privatitzar i
centralitzar. La retallada de serveis públics, assumits pel sector local per
suplir les carències d'altres administracions, té la mateixa finalitat que la
resta de retallades. El govern central roba als municipis les competències que
pot convertir en negoci, com són sanitat, educació i serveis socials que,
degudament externalitzades, seran més cares i de pitjor qualitat, com acrediten
experiències d'altres estats; limita les competències i serveis prohibint fer
res més que el que tenen expressament atribuït per llei de manera uniforme, a
pesar de les carències d'altres administracions.
Les Diputacions Provincials, òrgans no sotmesos a l'elecció
directa dels ciutadans, assumiran la prestació de serveis dels municipis que no
arriben a cert llindar de població. S'estima que els bens públics que
administren Entitats Locals Menors ronda els 21.000 milions d'euros. Que
passarà amb això? Les administracions locals no poden endeutar-se ni acudir al
crèdit per infraestructures ni equipaments. Qui podrà fer-ho? Doncs la
iniciativa privada. Sempre anem a parar al mateix lloc, la iniciativa privada.
Aigua, il·luminació, neteja, fem, jardins, transport públic, esport, cultura...
tot pot privatitzar-se, convertir-se en negoci per uns quants, amb els diners
de tots. Es perd la idea de servei públic i s’implanta la de rendibilitat en
serveis que, per la pròpia naturalesa, han de ser deficitaris.
Aquest govern s'ha proposat imposar el programa ideològic de
la dreta més reaccionària d'Europa, i la reforma municipal és un pas més per
reduir l'Estat, prescindint de centenars de milers de treballadors públics, i
deixar en mans del mercat sectors que fins ara eren considerats públics. Més atur
i serveis per qui puga pagar-los. Una batalla més que estem perdent en aquesta
lluita de classes que ja és cruenta.
Article relacionat, que pot interessar-te, en Público: Las
falsedades de la reforma municipal, por M.Emilio García
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada