dimecres, 22 de maig de 2013

La reforma municipal, altra imposició ideològica



Aquest govern s'ha proposat imposar, en la legislatura, el programa ideològic de màxims de la dreta més reaccionària d'Europa. Després d'acabar amb els drets laborals, imposar la moral i l'educació catòlica i desfer l'incipient estat de benestar, continua treballant per accentuar el control polític de la justícia, privatitzar les pensions i, el que està més a prop, acabar amb l'autonomia municipal recuperant la idea centralitzadora i uniformadora de segles passats. Amb l'argument de la crisi i de l'estalvi imprescindible, diuen, per sortir-se'n, plantegen retallar 900 milions en salaris dels funcionaris municipals i llevar competències a més de 5500 municipis. 

La història del municipalisme espanyol ha sigut complicada. Ja a l'Edat Contemporània els liberals dividiren Espanya en províncies uniformes (1830), cadascuna amb la seua Diputació Provincial i el seu governador civil nomenat pel poder central. La vocació centralista i uniformadora dels liberals espanyols va portar a dissenyar igual l'estructura d'una gran ciutat, com Madrid o Barcelona, que la d'un municipi rural, a més d'obviar les tradicions de governs locals arrelats per la història, com en els casos de Catalunya, Galicia o País Basc, el que va originar un problema regional de difícil solució. Moderats i progressistes, fent i desfent, permeteren que el càncer del caciquisme i la corrupció degradaren la vida política i social durant el segle XIX i el primer terç del XX. L'intent regeneracionista de Calvo Sotelo no va passar de declaracions d'intencions, fins que es va proclamar la II República. El franquisme, més uniformador i centralitzador que cap altre model anterior, dirigia els municipis de forma autoritària, designant directament alcaldes (“Jefe Local del Movimiento” els anomenaven) i regidors, per aplicar les directius que venien de dalt. 

El 3 d'abril de 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals de l'actual període democràtic, i en 1985 s'estableix la Llei de Bases de Règim Local adaptat als principis constitucionals d'autonomia i administració descentralitzada que assegura l'actuació en l'àmbit propi, amb plena capacitat i baix la pròpia responsabilitat. Cada nivell de l'administració té les seues competències, però totes són idèntiques en quant a capacitat en els assumptes que hi són propis. No hi ha cap administració “per damunt” d'altra. Cal doncs respecte per solucionar conflictes entre administracions de l'Estat que es deuen al interès públic. 

L’avantprojecte de Llei de racionalització i sostenibilitat local, anunciat pel Consell de Ministres, pretén acabar amb l'actual autonomia i descentralització administrativa dels municipis. La xarrameca del govern no pot ocultar les vertaderes intencions de les mesures: privatitzar i centralitzar. La retallada de serveis públics, assumits pel sector local per suplir les carències d'altres administracions, té la mateixa finalitat que la resta de retallades. El govern central roba als municipis les competències que pot convertir en negoci, com són sanitat, educació i serveis socials que, degudament externalitzades, seran més cares i de pitjor qualitat, com acrediten experiències d'altres estats; limita les competències i serveis prohibint fer res més que el que tenen expressament atribuït per llei de manera uniforme, a pesar de les carències d'altres administracions. 

Les Diputacions Provincials, òrgans no sotmesos a l'elecció directa dels ciutadans, assumiran la prestació de serveis dels municipis que no arriben a cert llindar de població. S'estima que els bens públics que administren Entitats Locals Menors ronda els 21.000 milions d'euros. Que passarà amb això? Les administracions locals no poden endeutar-se ni acudir al crèdit per infraestructures ni equipaments. Qui podrà fer-ho? Doncs la iniciativa privada. Sempre anem a parar al mateix lloc, la iniciativa privada. Aigua, il·luminació, neteja, fem, jardins, transport públic, esport, cultura... tot pot privatitzar-se, convertir-se en negoci per uns quants, amb els diners de tots. Es perd la idea de servei públic i s’implanta la de rendibilitat en serveis que, per la pròpia naturalesa, han de ser deficitaris. 

Aquest govern s'ha proposat imposar el programa ideològic de la dreta més reaccionària d'Europa, i la reforma municipal és un pas més per reduir l'Estat, prescindint de centenars de milers de treballadors públics, i deixar en mans del mercat sectors que fins ara eren considerats públics. Més atur i serveis per qui puga pagar-los. Una batalla més que estem perdent en aquesta lluita de classes que ja és cruenta. 

Article relacionat, que pot interessar-te, en Público: Las falsedades de la reforma municipal, por M.Emilio García

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...