El fracàs de “la no política”

El M5S (MoVimento 5 Stelle) no és un partit a l'ús, és un moviment ciutadà, sorgit de la decepció amb la política i els polítics, al voltant de la persona i del blog de Beppe Grillo que va saber canalitzar el descontent popular. Sectors del 15M comparteixen els eixos principals del seu programa basat en l'ecologia i el desenvolupament sostenible, l'empenta ciutadana per acabar amb la corrupció i per la renovació política. En les eleccions generals italianes de febrer proppassat el partit M5S del còmic Beppe Grillo va ser el partit més votat, amb un 25,5% dels sufragis al Congrés i el 23,8 per al Senat, però no varen voler negociar amb Bersani, el líder del centre-esquerra, amb els que podien governar. Des de febrer han practicat la política de “la no política” al no voler embrutar-se amb la política real. 

En les eleccions municipals parcials d'aquest cap de setmana el M5S ha sigut el gran perdedor, doncs ha perdut més del 10% dels vots aconseguits en febrer, no ha obtingut cap alcaldia i ni tan sols ha passat a la segona ronda en les grans ciutats. L'abstenció ha passat del 40%. En la ciutat de Roma la participació ha sigut d'un escàs 53%, el que indica clarament que el moviment ciutadà no ha sabut, en aquesta ocasió, canalitzar el creixent descontent i decepció amb la classe política. Per què ha sigut tan efímer l'èxit electoral del M5S que representava l'esperança per una gran part de la ciutadania?

Hi ha opinions per a tots els gusts. Potser perquè alguns dels parlamentaris no volen renunciar als salaris de diputats o senadors com prometien, o per les discussions internes, o perquè la xarxa no és suficient per articular i fer funcionar una organització, però el que sembla més factible és que quan la ciutadania vota espera que el seu vot servisca per alguna cosa, i el M5S ha dit a tot que no sense donar cap alternativa. S'ha interpretat que no voler pactar amb el centre-esquerra va empentar a Bersani als braços de la dreta de Berlusconi donant-li un poder que els electors li havien negat.

Quan milions de ciutadans entreguen la confiança i hi ha la possibilitat de “fer” alguna cosa no es pot continuar criticant i queixant-se des de la inacció. La política és negociar i prendre decisions en la mesura de les forces aconseguides i, quan eres l'opció més votada, hi ha l'obligació d'actuar i la responsabilitat de no fallar als que hi han dipositat la confiança mitjançant el vot. 

L'èxit electoral del M5S va ser una lliçó per als partits clàssics i va servir de guia a altres moviments ciutadans d'Europa que veien una manera de dirigir l'energia ciutadana cap a una vertadera regeneració democràtica de la política. Aquest fracàs també hauria de ser, però, una lliçó per als partidaris de l'antipolítica, de la crítica contínua sense mostrar alternatives, per als de les essències pures, els del tot o res. Algú, crec que Aristòtil, va dir que la política és l'art d'allò possible, però he escoltat una frase que m'agrada més, que diu que “la política és l'art de fer possible allò necessari”. En moments de necessitats extremes, com l'actual, cal reivindicar l’acció política més que mai.