A qui protegeix l’Estat Protector?

S’ha parlat d’estat protector per definir l’estat de benestar, doncs era l’Estat qui administrava i assegurava sanitat i educació universal, uns serveis bàsics que garantien un mínim vital a tots els ciutadans i uns serveis de policia que vetllaven per la nostra seguretat. Però com definiríem un Estat que tinguera un llistat amb els delinqüents més perjudicials per a la ciutadania i no els detinguera? Que pensaríem si aquest Estat vetllara pel benestar dels delinqüents i perseguira a les víctimes? Podríem viure amb un Estat que col·laborara amb els responsables de misèries massives i morts entre els seus ciutadans?

Des de l'any 2010 l'Estat espanyol disposa de la “llista Falciani”, elaborada per un ex-treballador del banc suís HSBC, Hervé Falciani, que la va passar a les autoritats franceses i aquestes a les espanyoles. Aquesta llista conté informació de 3.000 comptes dels quals hi ha identificats, si més no, 659 “contribuents” espanyols. S'estima que el capital no declarat és superior als 6.000 milions d'euros. Tot i ser delinqüents, coneguts i localitzats la acció legal contra ells ha sigut mínima i els noms no s'han fet públics. Només el treball d'investigació periodística han tret a la llum uns quants noms, entre els quals destaca la família Botín, que “ha regularitzat” la seua situació pagant 200 milions a Hisenda. 

Un informe de l'Agència Tributària, de novembre de 2012, diu que el 71,8% del frau fiscal és a càrrec d'empreses i grans fortunes que defrauden 42.000 milions d'euros. Però una de les primeres mesures del govern del senyor Rajoy va ser desmuntar el grup d'inspectors d'Hisenda dedicats a investigar aquests grans fraus, mentre intensificava la inspecció als autònoms, professionals liberals i treballadors amb nòmina, el frau dels quals representa tan sols el 8% del total. Aquestes empreses i grans fortunes, tot i pertànyer als espanyols més patriotes del món, dipositen els seus capitals en paradisos fiscals per no contribuir a Hisenda, amb el consentiment de l'Estat que, a més a més, fa de tant en tant una amnistia fiscal per a que regularitzen una petita part del capital, per a les despeses corrents, mentre el gros continua impunement fora de cotització. 

Els milions defraudats, per aquests avars amb la col·laboració del govern, són més que suficients per evitar les retallades en sanitat, educació, serveis socials i demés serveis bàsics per a la ciutadania, aquestes retallades que estan precaritzant el treball i empobrint la població, portant a milers de persones a la desesperació quan no directament a la mort. El desistiment de les obligacions constitucionals de l'Estat cap als ciutadans i la col·laboració amb els responsables de la fatídica situació social, s'agreuja amb l'intent continuat de criminalització de la legítima protesta ciutadana, amb la utilització de tota la força dels cossos policials al servei dels interessos dels grans delinqüents. 

Amb una situació que exigeix el màxim esforç dels poders públics per alleugerar l’estat desesperat de milions de famílies amb tots els membres aturats, amb milions de joves sense futur i milions de majors pendents de pensions raquítiques, en què s’ha convertit l’Estat?  A qui protegeix l’estat protector?