dilluns, 2 de juliol de 2012

El foc com a símptoma



El foc que arrasa els termes de vint pobles valencians és un primer símptoma que manifesta la desinversió pública en àries que han de ser, necessàriament, públiques i deficitàries. No pot esperar-se rendibilitat, a curt termini, de mantindre un servei de brigades forestals que fan, netegen i mantenen tallafocs per evitar els desastres que periòdicament devasten el territori. La rendibilitat consisteix en evitar les enormes pèrdues de la devastació que produeix el descontrol del foc. Però només ens adonem de l'error quan ja és massa tard i el territori queda negre, fumejant, sense vida.

La mateixa desinversió pública està fent-se en sectors claus per a la societat. El transport, la sanitat, l'educació o l'assistència social estan privatitzant-se o patint retallades econòmiques amb l'argument de que no són rendibles. És així perquè en la mentalitat capitalista només es busca la rendibilitat econòmica immediata. No es té en compte la cohesió social, la salut dels ciutadans o educar persones per a que contribuïsquen, amb el seu treball futur, al desenvolupament del conjunt de l'Estat. Hem d'aprendre a valorar altres costos com són els mediambientals, socials, humans, estètics o culturals que en els llibres de comptes sols apareixen a la columna del “debe” i que tenen, però, un enorme “haber” que no figura als llibres.

Resa una dita popular que crema en estiu el que no s’ha apagat a l’hivern. Els incendis són un símptoma de la política irresponsable dels nostres governants dedicats a escamotejar recursos dels serveis públics, necessàriament deficitaris, per acumular riquesa en butxaques privades, però açò és preparar el terreny per a que, com els incendis valencians mostren, qualsevol espurna es convertisca en flames devastadores i ho deixen tot negre, fumejant i sense vida. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...