dilluns, 23 de juliol de 2012

Un país en fallida



Com tinguem la memòria curta, i els mitjans de manipulació callen el que no interessa als seus amos, és possible que no recordem les alabances de Mariano Rajoy al acusat de corrupció Francisco Camps quan aquest presidia la Comunitat Valenciana. A més de dir que “siempre estaré detrás de ti, o al lado” o on calguera, l'actual president del govern central alabava la “buena gestión econòmica” de Camps. Amb aqueixes referències no ens estranya que Rajoy haja enfonsat l'Estat espanyol al pou més fondo imaginable, i continue cavant cap avall. 

La “bona gestió econòmica” de Camps, apresa del seu predecessor Zaplana, ha deixat un País Valencià líder en atur, en fracàs escolar i un deute inassolible. Una societat dependent, acostumada a menjar de la mà del polític que controla l'ocupació mitjançant les empreses públiques o les externalitzacions. Que ha baratat l'esperit emprenedor dels valencians per l'oportunisme dels diners fàcils de fracassats projectes faraònics finançats amb diners públics o per institucions financeres, amb control total del PP, a les quals ha fet desaparèixer. Una gestió econòmica que ha barallat victimisme i malbaratament fins provocar la fallida total, el col·lapse econòmic, social i institucional. 

L'actual president autonòmic, posat a dit pel dimissionari Camps, és incapaç de bregar al Parlament Valencià, on els diputats imputats per corrupció del PP serien la tercera força, i ni ho intenta en Madrid. La inacció del govern és tal que amenaça amb la paralització institucional i dels serveis públics. Per això Alberto Fabra ha demanat al govern central ajuda econòmica però, a canvi de la qual, perdrem el poc marge d'autonomia que la dolenta gestió de la Generalitat ens deixava.

Els discursos grandiloqüents que ens presentava com els més, els majors i els millors del món mundial han quedat en evidència davant la realitat que només mostra la fallida total i la incapacitat dels governs actuals, tant a Madrid com a València. Fabra no està legitimat per continuar al front d'un govern autonòmic perquè, a banda de la manifesta incapacitat, ha sigut triat a dit i no ha sigut elegit pels ciutadans. I Rajoy va aconseguir majoria absoluta mentint, doncs està fent tot allò que criticava, tot allò pel que els electors li van donar l'esquena a Zapatero, el que és una evident estafa electoral. En tots dos casos la nefasta gestió agreuja dia a dia la situació de les famílies. I el que és raonable i decent, quan un govern és ineficaç i es mostra impotent per fer front als greus problemes que patim, és la dimissió i la convocatòria d'eleccions. 

Rajoy hauria de complir, si més no, la promesa que li va fer a Camps d'estar “siempre detrás de ti, o al lado...” i fer-li companyia... però fora de les institucions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...