 |
| Detenció d'un dels joves jutjats |
Les brutals agressions de la policia antidisturbis a
València va comptar amb nombroses gravacions en vídeo i fotografies que van
donar la volta al món. Agents que
semblaven Robocops, grans com armaris de quatre portes, protegits de dalt a
baix i amb el que anomenen, eufemísticament, “defenses”, colpejaven sense pietat,
i amb la impunitat que caracteritza aquestes accions, a xiquets i xiquetes d’institut.
A les agressions seguien els insults, les intimidacions, les identificacions i
les detencions arbitràries.
El 20 de febrer, en plena “primavera valenciana”, la policia
nacional va detindre, entre altres, a dos joves, acusant-los de desordres
públics i d'atemptat contra l'autoritat. L'atestat dels funcionaris parla de
manifestants violents que van agredir els agents. Parla de nombrosos manifestants
amb passamuntanyes i caputxes, amb pals i botelles, que van escometre contra
els policies. Al dissoldre el grup violent és, segons l'atestat, quan són detinguts els dos joves. Un per
desordre públic i atemptat a un agent al que havia patejat abans, i l'altre al
intentar evitar la detenció del primer agredint amb violència al policia.
La jutge del Jutjat número 16 de València ha absolt els dos
joves per les contradiccions entre les declaracions dels agents, un d'ells el
cap de la unitat que va fer la càrrega, i l'atestat policial que va motivar la
denúncia i, a més a més, per l'evidència mostrada per un vídeo que va gravar
les càrregues i les detencions, on no apareix cap passamuntanyes, cap pal ni
botella ni agressió a la policia. El que sí mostra és la brutalitat i
arbitrarietat dels agents de “l'ordre” i les mentides de l'atestat. Un document
oficial ple de falsetats, redactat per un cap de la policia en la qual ens demanen que confiem.
Quan una autoritat, un jutge o un funcionari dicta una
resolució injusta o menteix sabent-ho, està cometent un abús d'autoritat. Si
una persona d'autoritat o funcionari, en l'exercici del seu càrrec, comet una
acció injusta sabent que ho és, amb voluntat deliberada d'enganyar, podem
parlar de prevaricació.
En aquest cas el vídeo no deixa possibilitat de dubte, el
que ha fet que la jutge absolga els acusats, però que passa quan, com passa
tantes vegades, el jutge només té la paraula de l'acusat contra la de l'agent? Mols ciutadans en situacions similars han patit la injustícia de
ser condemnats per les mentides de funcionaris que abusen de la posició
d'autoritat que la ciutadania els ha donat. Aquests funcionaris no mereixen la
confiança ciutadana sinó el castic. L'abús de poder, i la prevaricació són molt
més dolents que qualsevol delicte, doncs soscava la confiança ciutadana en la
justícia, un pilar bàsic per a la convivència. Amb aquest tipus d’impunitat
caldria acabar ja.
Estic totalment d'acord amb aquest plantejament, la justícia és un pilar bàsic per a la convivència, i no deguem oblidar que sense justícia no hi ha democràcia. Cadascú que traga conclusió que vullga.
ResponEliminaEl Poeta Dissident