Como no puede ser de otra forma?

Una gota d'aigua no pareix un arma perillosa però hi ha un mètode de tortura que consisteix en immobilitzar un individu i deixar caure gotes d'aigua sobre el seu cap. S'anomena ”la gota malaia”, i diuen que fins i tot pot perforar el crani i arribar al cervell. 

L'actual executiu del PP utilitza una forma modificada d'aquest sistema. Repeteixen tots la mateixa idea simple que, com una gota constant, va calant fins que acaba instal·lada en el nostre cervell. En tots els discursos i aparicions mediàtiques dels ministres i capitosts del PP es deixa caure això de “como no puede ser de otra forma”. Aquesta frase és la clave que suporta l'acció devastadora del govern i la que propícia la inacció de la ciutadania. Si no pot ser d'altra manera que anem a fer-li? Si no hi ha diners només cal retallar despesa, no? Però cada vegada més gent ens adonem de la falsedat de la premissa perquè SÍ QUE POT SER D'ALTRA MANERA. 

Economistes de prestigi internacional porten temps dient que les mesures mampreses pel govern enfonsarà, encara més, l'economia i, per tant, augmentarà l'atur, disminuirà la recaptació d'hisenda i el deute serà major cada dia. Al mateix temps proposen fer la política oposada: perseguir el frau i la corrupció, apujar els imposts a les rendes elevades i grans fortunes, gravar les transferències financeres, estimular l'economia mitjançant inversió pública en sectors productius, etc. Islàndia i França demostren que hi ha altra manera de fer les coses sense desfer l’estat de benestar ni provocar la desesperació de milions de famílies.

Les últimes retallades han tingut la virtut de sacsejar la part de les classes populars que encara creien que “no podia ser de otro modo”. El que veu tot lo mon és que estan acabant amb tot el que s'havia aconseguit amb l'esforç de mols anys de lluita; que ens estan empobrint; que l'Estat està fent desistiment de les seues obligacions cap als ciutadans, especialment dels més necessitats. Mentre, les classes altes continuen balafiant, fent ostentació indecent de la seua riquesa, sense col·laborar gens a la solució de la crisi i evadint capitals cap a paradisos fiscals.

Els polítics guardians dels privilegis dels poderosos permeten la insolidaritat dels rics i, a més, han transferit el deute privat dels bancs, provocat per la gestió dolenta, l'abús i la corrupció, al deute públic, i ara volen fer-nos pagar la seua avarícia i malbaratament. Però hi altra manera de fer-ho: QUE HO PAGUEN ELLS. 

Hi ha motius de sobra per exigir la dimissió de Rajoy ja per mentider, per enganyar als votants, per portar la ruïna a l’Estat. La sobirania resideix al poble, diu la Constitució. Cal fer-ho efectiu perquè no és veritat el que diuen. SÍ QUE POT SER D'ALTRA MANERA