La democràcia de la por

Hom diu que la democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics però de vegades pot convertir-se en un sistema coercitiu, en una estructura al servei d'una classe social que pot convertir-la en la democràcia de la por. Ja en 1840 Alexis de Tocqueville va dir en “De la democràcia en Amèrica” : “Un estat democràtic de la societat, similar al dels americans, pot oferir singulars facilitats per establir el despotisme.” I veient el que està passant en aquest país cal donar-li tota la raó, doncs, en nom de la democràcia i del bé general, s’estan infringint els pilars que sostenen la democràcia: els drets social i els drets civils.

Malauradament ací tenim l'experiència recent d'una dictadura que reprimia amb penes de presó tot el que s'oposava, pacíficament, a les pràctiques i les idees del règim autoritari, al servei de les mateixes famílies que ara ostenten el poder democràtic. Amb la transició política creiem que la democràcia s'havia establert com a forma de convivència social entre ciutadans lliures i iguals davant la llei, amb drets polítics, socials i civils però l'actual govern ens ha tornat, en tan sols dos anys, a l'exercici arbitrari del poder en benefici de la minoria que li dona suport.

La descapitalització dels serveis públics de sanitat, educació i serveis socials, junt a l'ús de la violència policial desproporcionada i la coacció il·legítima de les multes, per impedir el dret a la protesta pacífica, així com la negativa a introduir mesures que limiten o persegueixen els abusos de les anomenades forces de l'ordre, són una característica dels estats autoritaris i, ara, de la democràcia de la por imposada pel PP. 

En una entrevista al diari bonaerenc Clarín, el historiador Eric Hobsbawm assenyalava com la democràcia es fa servir per justificar les estructures de classe i de poder: “Vostès són el poble i la seua sobirania consisteix en tenir eleccions cada quatre anys. I això significa que nosaltres, el govern, som legítims encara per als que no ens van votar. Fins a la propera elecció no és molt el que poden fer per si mateixos. Mentrestant, nosaltres us governem perquè representem al poble i el que fem és per bé de la nació.” 

El govern actual del president Rajoy s'ajusta perfectament a aquest retrat però va més enllà. Fa servir la majoria absoluta, aconseguida amb el vot de tan sols un terç de la ciutadania, per imposar mesures amb les quals no està d'acord un 80% de la població (segons enquestes). No té en compte la voluntat popular, que és la base de la democràcia. Apel·la a la majoria silenciosa però no sotmet a referèndum canvis bàsics, que no figuraven al seu programa electoral, en qüestions tan importants com són els drets laborals, sanitat, educació, pensions o serveis socials. 

Nelson Mandela, un dels personatges més populars i importants del segle XX, feia la següent reflexió” Si no hi ha menjar quan es té gana, si no hi ha medicaments quan s'està malalt, si hi ha ignorància i no es respecten els drets elementals de les persones, la democràcia és una closca buida, encara que els ciutadans tinguen Parlament”

Els canvis implementats per Rajoy empitjoren la qualitat de vida dels ciutadans que han mostrat el seu desacord a través de les organitzacions civils i al carrer, amb manifestacions i vagues massives, però el govern respon atemorint els ciutadans amb la repressió de la violència exercida per la policia i la coacció, amb identificacions injustificades i la imposició de multes injustes i desproporcionades per exercir els drets civils. Així imposen la seua dictadura de classe, mitjançant la democràcia de la por.

Iron Maiden