El 8 de març... posa't la xapa, Toni

Article de Tània Casanova publicat per Crónica el dimecres, 6 de març de 2013 

Sempre passa. A l'institut, a la facultat, també si ho fem com autodidactes. Sempre que ens apropem a l'estudi de les lluites pels drets socials ho trobem. Primer comencem per definir-les, desprès concretem quins son els seus objectius, i al final, inevitablement, allí es troben ells: els obstacles persistents als quals s'ha d'enfrontar cadascuna d'aquestes lluites. Sí, sí. Apareix així, tal qual, als manuals, als llibres, als apunts: "obstacles persistents del moviment X"; i gairebé sempre se'ls dedica una pàgina, o com a mínim un paràgraf prou extens.

En el cas de les lluites per la igualtat racial, es tracta dels prejudicis culturals o falsament científics sobre el color de la pell, en canvi, si ens centrem en la lluita ecologista ens trobem amb l'obstacle del lliure comerç sense escrúpols. Els drets a l'autodeterminació dels pobles xoquen amb democràcies deficients. La lluita dels col·lectius LGTB, sembla que topeta de totes totes amb les societats amb una tradició religiosa molt accentuada i reàcia als canvis de mentalitat.

I la lluita feminista? Doncs la lluita feminista, tot i que encara hi ha qui no la veu legítima perquè erròniament pensa que defensa la discriminació dels homes, també "gaudeix" (com no!) dels seus obstacles persistents. Com que s'apropa el 8 de març, cal recordar les desaparicions de Ciudad Juárez, les violacions i assassinats de la Índia, l'ablació de xiquetes a Àfrica, etc... Els obstacles persistents en països en vies de desenvolupament són llavors el difícil accés a la informació, l'analfabetisme, la pobresa i la superstició. Hom pot imaginar la duresa i el perill d'aquestes lluites, encara avui dia, en aquest context.

En canvi, al popularment anomenat "Occident", rebosant d'informació i de "riquesa", els obstacles persistents a les lluites pels drets civils en general, normalment s'amaguen darrere de partits polítics, els quals, dissimulant, mantenen una oposició constant al progrés social...(ells sabran perquè). 

A Occident, a Europa, a València, en definitiva, els obstacles persistents viuen entre nosaltres en forma gasosa, estan en l'aire, tothom sap que hi són, però ningú gosa manifestar-se com un obstacle persistent d'aquestes lluites, sense solta ni volta, sense pagar un alt peatge polític o social...( i això és guai). Si un partit polític treballa com obstacle persistent als drets civils, (per exemple, el Partit Popular o UPyD sense anar més lluny), només ens n'adonarem si parem atenció a les votacions i /o declaracions al Congrés o a les Corts, si la premsa pot o vol mantenir-nos informats i a més sabem llegir entre línies. Si hom pregunta a qualsevol militant o fanàtic dels esmentats partits si ell es considera un obstacle persistent pel que fa a la lluita dels drets civils, aquest farà uns ulls com a plats i respondrà que no, segurament molt ofés. Tampoc no veiem cap membre o simpatitzant d'aquestes organitzacions amb xapes, pins o samarretes amb el lema: "Drets civils no, gràcies!".

És per això que impressionen tant les paraules del Toni Cantó del passat 26 de febrer, tot posant-hi en dubte la llei integral contra la violència de gènere. Tot això desprès de fotre-se'n dels treballadors i treballadores de RTVV, i de negar qualsevol dret als animals. Obrim els ulls: és Toni Cantó un obstacle persistent pel que fa a la lluita pels drets civils?

Per què un individu amb accés a la cultura i alfabetitzat, suposadament no supersticiós pot manifestar-se com un obstacle persistent? Té aquest individu dret de gaudir d'una atenció mèdica aconseguida amb la lluita pels drets civils? Té dret a beneficiar-se'n d'una formació o d'un benestar social també producte d'aquesta lluita? Posa't la xapa, Toni. La dels "Drets civils, no, gràcies". Allibera't. I així potser apareixeràs a un manual d'història, i tindràs el teu propi paràgraf, al costat de Lluita feminista al País Valencià, a l'apartat obstacles persistents.

 Tània Casanova