S’ha mort el comandant President Hugo Chaves després d’una llarga i dura
batalla contra el càncer. Quan veus les cues interminables de la gent que volen
dir-li l’últim adéu te n’adones de l’estima que li tenia gran part del poble,
principalment els pobres. Molts d’ells van conèixer amb ell la dignitat, l’accés
a la sanitat, l’escolarització... com podeu veure el paral·lelisme amb la
nostra situació no te res a veure.
L’aparició de governs progressistes a l’Amèrica central i principalment en
el sud no és casual. Ara fa més de vint anys les polítiques neoliberals ajudades
per dictadures sanguinàries, com per exemple el cas de Xile o d’Argentina,
imposava unes polítiques econòmiques semblants a les que avui ens imposa l’
Europa neoliberal: retallada dels drets socials, destrossa de la sanitat
pública, de l’educació... El resultat immediat d’aquelles polítiques va ser més
repressió, fam, increment de l’analfabetisme, desaparició de la justícia social,
es a dir un increment considerable de les contradiccions del sistema... com
vegeu resultats semblants als que estem patint avui la classe treballadora i
mitjana d’Europa.
Però després de totes aquestes salvatjades, en aquests països les classes
populars van quedar farts de les polítiques neoliberals i en la mesura en què
van conquerir més llibertat i van desterrar les dictadures van optar per governs
progressistes que són els que estan començant a superar la desfeta social que
van provocar aquelles polítiques neoliberals. El cas veneçolà és paradigmàtic, mentre en la premsa, la
televisió i demés mitjans de comunicació de l’Estat espanyol transformaven a
Chaves en una caricatura babau, molta gent a Veneçuela coneixia la llibertat d’expressió, aprenia a
llegir i a escriure o menjava per primera vegada prou... Ací la dreta, de la
mateixa manera que allà, alçava la bandera de l’autoritarisme de Chaves com si
no haguera eixit president per sufragi universal. De totes maneres la realitat
és un altra, encara que la vullguen negar, és el poble el que està duent la
lluita per a construir una nova societat que haurà d’intentar superar els
problemes que tenen i els que vindran.
Ací a Europa l’Alemanya colonial y el poder dels diners són els enginyers
de la destrucció de la democràcia , de l’estat social i de l’increment del
sofriment del poble. Tinguem un Banc Central Europeu que és el que realment
mana, ja que imposa condicions neoliberals als Governs: abaixar les pensions,
retallar la sanitat, educació... i donar diners als bancs. I aquestes polítiques porten més atur, un
creixement econòmic baix i una reducció del salaris. Tal vegada la solució a tot aquest despropòsit, entre
altres coses, siga com diu J. F. Martín Seco, interventor de l’Estat,
economista i autor del llibre que porta per títol “Contra el euro. Historia de
una ratonera”, trencar la moneda única o fer una Hisenda Pública que
transferisca recursos del països rics al pobres o menys rics.
Com deia Bensaïd “La indignació es un començament. Una manera d’alçar-se i posar-se en
marxa. U s’indigna, se subleva i després ja veurem. U s’indigna apassionadament
, abans inclòs d’encontrar les raons d’aquesta passió” (Bensaïd, 2001). El
temps dirà.
Visca la revolució bolivariana. Aquestos versos estan dedicats al poble
veneçolà que lluita per una societat més lliure i justa. Salut i llibertat
companyes i companys.
El crit agut em desperta
El fum dens fa el seu camí
per xemeneies negres
entrebancant el vol lent
de les grans cigonyes blanques.
Més avall camine jo
trepitjat per sorolls inerts
i entre pensaments estèrils
que s’amunteguen quan vénen.
Lluny de mi un desert immens
ple de persones estela.
Més prop els desposseïts,
els desnonats, els que ploren.
Dins de mi tu, el nostre amor,
el goig de viure, un petó.
El silenci rotund m’ompli.
El crit agut em desperta
el desassossec que duc
sobre les espatlles fredes.
On estàs que no percep
la teua presència
quan el vent em colpeja
i m’espavila del somni?
Jo estic vora una finestra
rodejada de sorolls
i assetjada per grans murs
que busca la lluna plena
entre les frescors de març
de les nits suaus i llargues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada