Una vegada més Palestina

Una vegada més estem davant d’una agressió salvatge contra el poble palestí que veu com els seus homes, dones, xiquets i xiquetes són assassinats pels sionistes. Una vegada més veiem com gran part de la comunitat internacional mira cap a un altre costat mentre es duen a terme aquests assassinats. Una vegada més veurem com queden impunes aquests assassinats. Una vegada més veurem com humilien aquesta gent. Una vegada més..... I així podríem continuar i continuar fins a l’infinit. El món pareix que no canvia o canvia sempre a favor de la mateixa gent.

Que farien els mandataris que recolzen aquestes agressions si un dia qualsevol entraren a la seua casa, els apallissaren, els tiraren de la seua casa i es posara a viure-hi el mateixos agressors? En aquest país és prou improbable, les anomenades forces d’ordre detindrien al personatge en qüestió, seria jutjat i tancat en la presó, entre altres coses per envair una propietat privada. Si bé, veient el que està passant últimament ni açò és cert.  Està clar que quan són profanades milers de cases palestines no passa res, per tant ens deuríem preguntar on està el dret internacional en aquest cas i perquè no s’estableix l’ordre legal. Una vegada més el terror dels poderosos es converteix en la norma general i la seua voluntat s’imposa per damunt de les lleis internacionals que, a més a més, han sigut elaborades per ells mateixa. 

Segons el Premi Nobel de la Pau l’estat sionista té tot el dret de defensar-se de les agressions palestines, els palestins no, per descomptat. Però a pesar d’allò que diu el senyor Obama la imatge d’una pedra contra un fusell és prou explicativa de la situació real que estem debatent. Estan realitzant-se crims contra la humanitat sense que els assassins donen compte dels seus fets. Tots el pobles tenen dret a l’autodeterminació i a la justícia i en aquest cas així hauríem de ser. 

Una vegada més l’estat espanyol ha estat al costat dels sionistes menyspreant als oprimits, patètic, però no incoherent, de fet ací estan recolzant a la banca i destrossant tot allò que ens fa forts als ciutadans, l’educació, la cultura, la sanitat... El més trist de tot açò és que aconsegueixen enganyar a moltíssima gent i encara reben a les eleccions molt de suport popular. No obstant això, la injustícia és la mateixa ací que a Palestina i també són els mateixos opressors ja siguen jueus, cristians o musulmans. Com no podria ser d’una altra manera aquests versos van dedicats al poble palestí que ha patit i pateix les inclemències d’un món injust i insolidari. Però també som conscients que aquesta situació tard o prompte acabarà canviant perquè en som més i el futur és nostre. Salut i llibertat companys i companyes.  

El Poeta Dissident

Palestina

Cau del cel la mort amb foc

que espedaça tots els somnis

per oliveres i blat.

S’estrangulen les idees

que naixen entre paraules

humils i gestos suaus.

S’imposa l’odi i la força

en un paisatge assolat 

pels canons i les pistoles

que s’escapen de les mans.

Plora la Mediterrània

l’assassinat dels apàtrides

que cauen disseminats

entre dunes i palmeres,

entre formigó i quitrà.

Esclaten els cors dels nens

que ja sols saben jugar

a tirar pedres al monstre

sionista  iracund

que també se’ls vol menjar

Mira que és lletja la mort.

Mira que hi ha monstres bicèfals

enlletgint la nostra vida.

Mira que hi ha ganes de viure

i de desterrar les guerres

miserables i mesquines.

Veig un pare aborronat

que besa el seu fill morat

amb els dos llagrimalls

secs perquè no pot plorar.

Veig totes les mares fartes

de parir per al combat

fills que moren sense viure

la vida amb intensitat.

Plore pels pares i mares

que no poden ja plorar

i per la terra cremada

entre combat i combat.

Que emmudisquen els canons

i florisquen les roselles.   

Estime tota la vida

que pel llagrimall s’escapa.