En les últimes dècades hem assistit a l'entrada als mercats
especulatius de sector que s'havien mantingut al marge per ser considerats bens
de primera necessitat. Productes alimentaris i altres bens bàsics eren
protegits per assegurar la seua disponibilitat per a la població local. Però la
globalització i el ferotge domini del capital financer sobre la política ha
llevat les normes que ho impedien, deixant l'alimentació, la vivenda, la
sanitat o l'educació a l'abast dels banquers i fons d'inversió especulativa, el
que ha provocat morts, misèria i desgràcies a milions de ciutadans d'arreu del
món. Portant a la pràctica la ideologia neoliberal ens han dut a les relacions
socials del segle XIX, a la cruesa de la pura lluita de classes, sabent que és
la classe dominant la que té, si més no momentàniament, totes les armes a l’abast.
Argentina, que havia sigut el graner del món i líder en
producció de blat i carn, dedica ara més de la meitat de la terra en producció
al cultiu de soja transgènica per l'exportació, el que ha provocat que nou
milions de xiquets passen fam i més de tres mil muiren per desnutrició cada
any. En Àfrica
els grans terratinents produeixen per a l'exportació, sense importar-los que
els habitants no puguen adquirir menjar. Produir gra per a combustible és més
rendible, per als especuladors, que fer-ho per a menjar i, en tot cas, el
primer món paga millor els productes que la població local.
Considerar la vivenda una mercaderia més per a treure
beneficis ràpidament, en lloc de protegir-la com un bé de primera necessitat,
ha sigut el motiu més important de l'actual crisi econòmica. Ha sigut, i
continua sent-ho, molt rendible per alguns, però està provocant la desgràcia i
desesperació de milions de persones que veuen com el dret especulatiu s'imposa
al dret social i constitucional a gaudir d'una vivenda digna.
El següent pas és la privatització de la sanitat
i de l'educació,
és a dir, la consideració de mercaderia d'aquestes àrees vitals, sotmeses a les
normes del mercat, o siga, per obtenir beneficis i no per prestar un servei a
la societat. Sempre hi haurà, però, ànimes caritatives que donaran diners,
guanyats amb l'especulació, a Càritas per als menjadors de beneficència, o
financen hospitals per a pobres, o escoles per formar mà d'obra qualificada i barata per
a poder explotar-la millor. L’església gestionarà la misèria provocada per l’egoisme
dels poderosos i, com sempre, traurà bon resquit, omplint-se la butxaca, a l’ombra
del poder, i presentant-se com els més caritatius del món.
El capitalisme ha posat l'obtenció de beneficis per damunt
de qualsevol altra activitat humana. Una societat, diu, necessita que
l'economia vaja bé per a que els ciutadans puguen beneficiar-se dels guanys.
Per tant la resposta al fals dilema de prioritzar l'economia o les persones
respon sense cap dubte: l'economia!.
L'activitat econòmica és necessària, és cert, però al servei
de les persones per procurar el seu benestar. El problema no és economia o
persones sinó com repartim els beneficis de l’activitat econòmica. Especular
amb bens de primera necessitat, que enriqueix una minoria i provoca la
desgràcia de la immensa majoria de la ciutadania, no pot ser lícit. Per això la
raó i la justícia no pot permetre que s'especule amb la vida i l'angoixa
ciutadana... Bé que la raó està sotmesa a l'especulació informativa i la justícia
també l'estan privatitzant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada