dijous, 22 de novembre de 2012

És legítim especular amb bens de primera necessitat?




En les últimes dècades hem assistit a l'entrada als mercats especulatius de sector que s'havien mantingut al marge per ser considerats bens de primera necessitat. Productes alimentaris i altres bens bàsics eren protegits per assegurar la seua disponibilitat per a la població local. Però la globalització i el ferotge domini del capital financer sobre la política ha llevat les normes que ho impedien, deixant l'alimentació, la vivenda, la sanitat o l'educació a l'abast dels banquers i fons d'inversió especulativa, el que ha provocat morts, misèria i desgràcies a milions de ciutadans d'arreu del món. Portant a la pràctica la ideologia neoliberal ens han dut a les relacions socials del segle XIX, a la cruesa de la pura lluita de classes, sabent que és la classe dominant la que té, si més no momentàniament, totes les armes a l’abast. 

Argentina, que havia sigut el graner del món i líder en producció de blat i carn, dedica ara més de la meitat de la terra en producció al cultiu de soja transgènica per l'exportació, el que ha provocat que nou milions de xiquets passen fam i més de tres mil muiren per desnutrició cada any. En Àfrica els grans terratinents produeixen per a l'exportació, sense importar-los que els habitants no puguen adquirir menjar. Produir gra per a combustible és més rendible, per als especuladors, que fer-ho per a menjar i, en tot cas, el primer món paga millor els productes que la població local. 

Considerar la vivenda una mercaderia més per a treure beneficis ràpidament, en lloc de protegir-la com un bé de primera necessitat, ha sigut el motiu més important de l'actual crisi econòmica. Ha sigut, i continua sent-ho, molt rendible per alguns, però està provocant la desgràcia i desesperació de milions de persones que veuen com el dret especulatiu s'imposa al dret social i constitucional a gaudir d'una vivenda digna.

El següent pas és la privatització de la sanitat i de l'educació, és a dir, la consideració de mercaderia d'aquestes àrees vitals, sotmeses a les normes del mercat, o siga, per obtenir beneficis i no per prestar un servei a la societat. Sempre hi haurà, però, ànimes caritatives que donaran diners, guanyats amb l'especulació, a Càritas per als menjadors de beneficència, o financen hospitals per a pobres, o escoles per formar mà d'obra qualificada i barata per a poder explotar-la millor. L’església gestionarà la misèria provocada per l’egoisme dels poderosos i, com sempre, traurà bon resquit, omplint-se la butxaca, a l’ombra del poder, i presentant-se com els més caritatius del món.  

El capitalisme ha posat l'obtenció de beneficis per damunt de qualsevol altra activitat humana. Una societat, diu, necessita que l'economia vaja bé per a que els ciutadans puguen beneficiar-se dels guanys. Per tant la resposta al fals dilema de prioritzar l'economia o les persones respon sense cap dubte: l'economia!. 

L'activitat econòmica és necessària, és cert, però al servei de les persones per procurar el seu benestar. El problema no és economia o persones sinó com repartim els beneficis de l’activitat econòmica. Especular amb bens de primera necessitat, que enriqueix una minoria i provoca la desgràcia de la immensa majoria de la ciutadania, no pot ser lícit. Per això la raó i la justícia no pot permetre que s'especule amb la vida i l'angoixa ciutadana... Bé que la raó està sotmesa a l'especulació informativa i la justícia també l'estan privatitzant...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...