Francisco Correa ja està en casa

Francisco Correa ja està en casa. No és una sorpresa, doncs en molt poc de temps la fiança de 85 milions d'euros imposada pel jutge Pedreira s'havia rebaixat progressivament a un milió, 600.000 euros i, finalment, a 200.000 euros, a més de l'alçament de l'embargament dels fons d'un compte bancari a nom de la mare de Correa. La intenció i voluntat de la justícia era clara. Un PP amb majoria absoluta no pot permetre que continue avant el cas Gürtel, el major cas de corrupció política en democràcia amb un fum d'imputats de càrrecs del PP de València, Madrid i Galícia i el presumpte finançament del partit amb els diners corruptes. La estratègia no és nova: deixar passar el temps fins que prescriga el delicte, com s'ha fet amb Fabra o Zaplana. I si tot falla i hi ha judici i condemna sempre pot fer-se una excepció a la doctrina habitual com en el cas Matas, condemnat a sis anys i un dia, i sense xafar la presó. 

Les dretes, que són la representació política dels rics i poderosos, no necessiten la democràcia, doncs ells han exercit el poder tradicionalment sense cap control. El que ara entenem per corrupció és inherent a les classes altes que sempre havien utilitzat els diners públics sense cap control. La democràcia ha sigut una conquesta de la ciutadania que resta poder als amos de sempre i és imprescindible per a les classes populars. Sense democràcia no pot haver control dels abusos, ni justícia social ni igualtat d'oportunitats. I amb corrupció no pot haver democràcia.

La corrupció sistèmica i la falta de control democràtic dels poders polítics i financers ens ha dut a la pitjor crisi de la història. Lleis permissives i opacitat en la gestió pública ens han dut a la catàstrofe. Cal doncs, si més no, plantejar-nos l'oportunitat de legislar la corrupció com delicte de lesa humanitat que no prescriu pel temps i pot ser denunciada a la Cort Penal Internacional. La corrupció és generalitzada, sistemàtica, perpetrada per autoritats o amb la seua ajuda, tolerància o complicitat, i està perjudicant greument a la població civil de les classes populars, econòmicament deprimida i políticament reprimida. Reuneix totes les condicions per a ser considerada un crim de lesa humanitat.

 Contrasta la feblesa de la justícia espanyola en casos greus de corrupció, que afecten al conjunt de la ciutadania, amb l'enduriment de la repressió de les forces de l'ordre i de la mateixa justícia en casos com el dels alumnes del IES Lluís Vives de València, o l'empresonament sense fiança de Laura Gómez, sindicalista de CGT, per cremar una caixa de cartró a la porta de la Borsa de Barcelona en el marc de la vaga general del 29M. Altres sindicalistes també han sigut detinguts a Barcelona, València, Madrid, Tarragona, etc. per accions de la vaga general del 29M. En aquest cas l'estratègia tampoc és nova: l'Estat, al servei dels poderosos, intenta acovardir als ciutadans que gosen plantar cara a les injustícies i abusos del poder fent ús dels drets ciutadans democràtics.

Francisco Correa ja està en casa. No és una sorpresa