En temps de retallades de serveis públics bàsics, de salaris i de pensions, irriten, encara més, els abusos, salaris indecents i indemnitzacions milionàries dels incompetents gestors de les caixes. Ens ha costat milers de milions d'euros, de diners públics, evitar la fallida d'un sistema que havia de vigilar el governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez (MAFO). Però aquest senyor, o el que siga, s'ha dedicat a predicar sobre la necessitat d'elevar l'edat de jubilació, d'una reforma laboral que deixe als treballadors a l'abast dels empresaris sense cap dret, d'acabar amb la negociació col·lectiva o d’abaratir l'acomiadament.
Pareix que tant de maldecap intervenint en política, des de la seua posició tècnica, recomanant les mesures partidistes neoliberals, no l'i ha deixat temps per complir amb la seua feina de control del funcionament del sistema bancari espanyol i del règim de salaris dels consellers de les caixes.
Les fallides i les intervencions públiques ens ha permès assabentar-nos de que els tres màxims directius de Novacaixagalicia s'emporten 23 milions d'euros d'indemnització, per enfonsar la caixa amb la seua dolenta gestió!!. Que entre els tres màxims responsables de Bankia s'enduen més de 10 milions d'euros anuals després d'haver agafat 4.465 milions d'euros del FROB (diners públics) per recapitalitzar el banc. I la CAM, que ja ens ha costat 2.800 milions als contribuents, permetia que els consellers de la caixa es concediren préstecs al 0% d'interès, és a dir debades, i que es repartiren 15 milions d'euros en prejubilacions, a més d'una renta “vitalícia” de 369.497 euros anuals. María Dolores Amorós, la última directora general de la CAM, cobrava 600.000 euros anuals a més de tot l'anterior.
Aquestes són les coses de les quals ens hem assabentat però, quins sous tenen la resta de directius d'entitats semipúbliques que ens han portat a la crisi amb la seua nefasta gestió? Podem permetre que mentre es retallen els serveis més bàsics continuen cobrant-se sous immorals finançats des de l'Estat? La vicepresidenta econòmica Elena Salgado va dir en referència a aquest assumpte que “Personalmente me parece bastante inadmisible, pero legalmente habrá que ver si esas retribuciones se ajustaban a lo que se había dispuesto por parte del consejo y los estatutos".
Senyora ministra, no és “bastante inadmisible”, és obscè. I si açò ho permet el consell i els estatuts, si açò és legal, el que cal és canviar la llei.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada