L'Omertà en el PP

La màfia siciliana va encunyar el terme “omertà” per definir la prohibició d'informar sobre els delictes que implicaven a persones de l'organització. Aquest pacte de silenci sembla que s'ha imposat a la cúpula del Partit Popular. Ningú dona explicacions de l'escàndol Bàrcenas, el tresorer del partit durant els darrers 20 anys, ni d'on poden haver eixit els quasi 50 milions d'euros de Suïssa. L'estratègia es limita a acusar Bàrcenas de ser un "mentiroso compulsivo" que va "engañar a todo el mundo, el primero al señor Rajoy" amb "una doble vida" que le ha permitido hacer dinero mediante "actividades ilícitas" fora del partit, com declarava Martinez-Pujalte, esforçant-se per allunyar la sospita del finançament il·legal del PP: "Si hay financiación ilícita, es la financiación ilícita del señor Bárcenas", afegia. 

Aquest il·lustre diputat que “ríe a carcajadas, vocifera en los plenos, le encanta provocar, es pendenciero, insulta, miente, enreda, (...) no sólo proyecta la imagen de patán, sino que en la práctica lo es” segons la descripció de “Los Genoveses” que compartisc, posa, sense voler, el dit a la nafra: el finançament il·lícit del PP.

L'extresorer, que ha portat els comptes del PP dels últims 20 anys, relatava en El Mundo amb pèls i senyals com es finançava el Partit Popular: “recibía donaciones en metálico de constructores y otros empresarios que a su vez obtenían adjudicaciones o contratos de las administraciones gobernadas por el partido". Entregaban el dinero "en bolsas, maletines o maletas", en el despacho del entonces tesorero Álvaro Lapuerta "y en presencia de Bárcenas, en calidad de gerente". Contaban los billetes, los metían en la caja fuerte del partido y cada cual  anotaba la entrega en su contabilidad personal, en tarjetas de visita de Lapuerta o en los ya famosos cuadernos cuadriculados de Bárcenas.” (Infolibre.es)

Aquestes declaracions, de ser certes i tot indica que ho són, confirmen la sospita de que els diners dipositats en Suïssa, a nom de Bàrcenas, són en realitat els diners il·lícits del Partit Popular. Desmunta totes les estratègies d'absurdes desmentits de la cúpula del PP i destapa els silencis còmplices, l'omertà, del partit i del govern. Rajoy calla i qui calla beneix. El nostre Estat no pot permetre’s un president de govern implicat directament en la corrupció que corca el partit que el sosté.  

Si la situació econòmica i social és inaguantable, la situació política, derivada de la impunitat de la corrupció i la no assumpció de responsabilitats dels governants directament implicats que permet la majoria absoluta, amenaça directament la democràcia. La ciutadania no pot permetre que els partits funcionen com les famílies mafioses sotmesos a “codis d'honor” que, com l'omertà, serveixen per eludir l'acció de la justícia i evitar la transparència imprescindible per al funcionament democràtic. Només hi ha una sortida decent i democràtica: la convocatòria d’eleccions generals ja.