dilluns, 15 de juliol de 2013

No som roques



En moments com els que ens ha tocat viure puguem deixar-nos arrossegar per la multitud i trencar-nos les mans en aplaudiments estèrils o reflexionar, actuar i prendre consciència. La decisió no és fàcil i si agafes molta consciència potser no pugues viure perquè t’esclafa la realitat. No obstant això, de vegades la realitat ens supera i encara que un tinga moltes ganes de viure se’ns nega eixa possibilitat, la de viure, és clar, almenys amb dignitat.

Si no ens afectara tot allò que està passant davant dels nostres nassos seríem pedres i de fet molts humans estan molt prop de ser simples fragments de roca. Altres tenim el do o el defecte de prendre totes les lluites com a pròpies, de reivindicar tot el sofriment, de patir totes les injustícies. Quin és el punt intermedi? No ho sé, però almenys sé que no sóc una roca, ni sóc un fidel servidor, ni un bon xicot, ni moltes altres coses que espera de mi el sistema. Com molts altres sóc un toca pilotes, un crític, un pensador, escric versos, estic enamorat de la meua companya, mire pels meus companys i companyes... un entre tants.

En una societat on gran part de la població viu en ciutats la desconnexió amb la natura és una de les nostres marques d’identitat, hem creat un paisatge social on allò que es pot considerar salvatge no existeix o resta poc perquè desaparega. Cada dia que passa el nostre planeta, la Terra, sofreix algun cop que agreuja encara més si és possible la seua salut y la de nosaltres que ens comportem com si fórem una plaga. 

També es pot argumentar que tots tenim la culpa, que  els exclosos socials tallen els boscos, que nosaltres, els ningú de Galeano, pixem, anem en cotxe... i moltes altres coses més. Però no és així, perquè fins ara el nostre poder de decisió és cada vegada més reduït i als fet ens remetem. Per tant, vista la situació de llibertat actual, el diagnòstic de culpabilitat és un altre, és el sistema “salvatge” en el qual vivim el que ens està portant a la destrucció. Afirmació que per altra banda no és gens nova. Però el més trist de tot és que aquesta situació de crisi ecològica no la poden gestionar els que estan gestionant l’estafa de la crisi econòmica en la que estem immersos, perquè si és així no hi ha solució. No ens valen frases com “Luis hacemos lo que podemos, animo” Aquesta gen que els dóna absolutament igual la sort de milions i milions d’éssers, es la porta fluixa el que els puga passar a la resta de la vida en la Terra. La seua vara de mesurar és absurda, la bogeria dels diners en la que viuen immersos els impedeix veure la realitat.

No hi ha alternativa o aconseguim que aquesta situació gire 1800 o l’espècie Homo sapiens sapiens està en perill. Aquests versos els dedique a totes i tots els enamorats, perquè l’amor, la rialla, les ganes de viure són revolucionaries i tan sols un canvi revolucionari ens pot alliberar de tant de fàstic. Salut i llibertat companyes i companys. 


Cada vez que me miras
nazco en tus ojos.
Jorge Riechmann
L’amor és una tempesta
L’amor és una tempesta
que m’arrastra per la vida
i m’ajuda a suportar-la.
És la força del meu cor
que batega melancòlic
davant de tanta bellesa.
L’amor és una tempesta
que esclata sense guió
dins dels cors de porcellana
distants de la nit eterna.

La vida es amor etern.
Per tots  els mortals l’amor
uneix i separa, mata,
cega les ments, obri  portes,
les tanca, destrossa cors,
 els engrandeix, els col·lapsa.
És un bes furtiu, un esguard,
una carícia límpida
que rellisca per la cama.
Un discussió morta.

No conec cap energia
més forta sota la Terra,
ni cap misteri més gran,
tampoc sé perquè renaixes
entre mirada i mirada,
ni perquè et desitge tant,
però sé que sense tu
no puc viure, no puc viure
com no poden viure els peixos
fora dels rius o dels mars.

L’amor no coneix fronteres,
ni sap de destins imposats,
ni de guerres, ni de fam.
L’amor renaix cada instant
entre silencis i plors,
expandint-se pel  meu cos ,
agafant-se per les cèl·lules,
viatjant per les neurones
i la sang roja del cor.
L’amor és més que un instant.

On vaig jo sense el teu amor?
on vas tu sense el meu amor?     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...