dimecres, 16 de gener de 2013

Fins on?



M’agradaria començar l’any saludant l’arribada d’un nou ordre mundial més just i més net, però ja veieu que la cosa no va per eixos corriols. Almenys, i així pareix, la indignació creix exponencialment al llarg del nostre país. No obstant això, continuen desenvolupant-se situacions paradigmàtiques que reflecteixen clarament la bogeria en la qual vivim. 

Als darrers dies després de perdre la vida dues persones que és van calar foc, entre altres coses per la desesperada situació econòmica en la qual vivien, el senyor Rato va ser anomenat assessor de Telefònica. Alhora un nombre considerable dels mitjans de comunicació tan sols estaven preocupats per la vaga del metro a Madrid que impediria el desenvolupament majestuós de la cavalcada dels Reis mags. Així doncs,  la vida de dues persones en aquest país, i més si són pobres, continua no valent res. Per altra banda, els responsables directes de la situació caòtica en la que vivim, continuen rebent premis a la seua mala gestió i a tots els seus abusos. I, per si fora poc, els treballadors afectats per les regulacions salvatges pareix que no tenen ni dret a defensar el seu lloc de treball. Mentrestant el poble continua aguantant els insults diaris i la humiliació constant.

L’any 2013 tot apunta que encara serà molt més fotut que el que hem passat. A hores d’ara ja tindran fixat l’objectiu, la pròxima presa. La seva actitud és ideològica i està basada en una economia neoliberal decadent que ens recorda les tàctiques feixistes que es van desenvolupar no fa molts anys  en aquest país. En aquells moments de gerra i fam , quan el poble acabava de sofrir una cruel  guerra civil, eixien des d’ aquest país camions carregats de menjar amb allò que s’anomenaven “Sobrantes de  España” amb direcció al front de guerra nazi alemany. 

Ara, quan un nombre alarmant de ciutadans està afectat pels efectes de la crisi del sistema capitalista que es manifesta en forma de retallades, reestructuracions, pèrdua dels drets dels treballadors i l’oblit del comportament humà sostenible, entre altres qüestions, milers de milions d’euros van directes a pagar el deute de la banca alemanya. Sense comentaris.

A tot això continua incrementant-se el riu de polítics imputats  pels escandalosos casos de corrupció amb la mateixa força amb la qual creix la pobresa. Amb aquests versos intente reflectir les contradiccions que em persegueixen, això sí des del fons a l’esquerra. 

Tinc una llum que no em deixa ni mirar ni veure,
una set que no s’apaga amb aigua,
un malviure que m’estreny l’ànima.
Camine per indrets perduts i oblidats
deixant-me trossos d’ànima enganxats
per esbarzers  gegants   
amb la mateixa llum encegadora
que no em deixa ni mirar ni veure.
Necessite el teu amor cobert per la boira
de l’ànima blanca 
per a apagar la set sense aigua,
la llum encegadora.
Necessite les teues carícies
que modelen escultures entre els llavis
banyats, brillants, d’amant.
M’agafe a tu, a l’únic bot salvavides
de tot un immens mar cabrejat
en plena tempesta plena de llamps.
T’estrenye i olore el teu cos
en plena tempesta plena de llamps.
M’estrenyes i olores el meu cos
que passa molt prop dels teus llavis banyats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...