M’agradaria començar l’any saludant l’arribada d’un
nou ordre mundial més just i més net, però ja veieu que la cosa no va per eixos
corriols. Almenys, i així pareix, la indignació creix exponencialment al llarg
del nostre país. No obstant això, continuen desenvolupant-se situacions
paradigmàtiques que reflecteixen clarament la bogeria en la qual vivim.
Als darrers dies després de perdre la vida dues
persones que és van calar foc, entre altres coses per la desesperada situació
econòmica en la qual vivien, el senyor Rato va ser anomenat assessor de
Telefònica. Alhora un nombre considerable dels mitjans de comunicació tan sols
estaven preocupats per la vaga del metro a Madrid que impediria el
desenvolupament majestuós de la cavalcada dels Reis mags. Així doncs, la vida de dues persones en aquest país, i
més si són pobres, continua no valent res. Per altra banda, els responsables
directes de la situació caòtica en la que vivim, continuen rebent premis a la
seua mala gestió i a tots els seus abusos. I, per si fora poc, els treballadors
afectats per les regulacions salvatges pareix que no tenen ni dret a defensar
el seu lloc de treball. Mentrestant el poble continua aguantant els insults
diaris i la humiliació constant.
L’any 2013 tot apunta que encara serà molt més
fotut que el que hem passat. A hores d’ara ja tindran fixat l’objectiu, la
pròxima presa. La seva actitud és ideològica i està basada en una economia
neoliberal decadent que ens recorda les tàctiques feixistes que es van
desenvolupar no fa molts anys en aquest país.
En aquells moments de gerra i fam , quan el poble acabava de sofrir una cruel guerra civil, eixien des d’ aquest país camions
carregats de menjar amb allò que s’anomenaven “Sobrantes de España” amb direcció al front de guerra nazi
alemany.
Ara, quan un nombre alarmant de ciutadans està
afectat pels efectes de la crisi del sistema capitalista que es manifesta en
forma de retallades, reestructuracions, pèrdua dels drets dels treballadors i
l’oblit del comportament humà sostenible, entre altres qüestions, milers de
milions d’euros van directes a pagar el deute de la banca alemanya. Sense
comentaris.
A tot això continua incrementant-se el riu de
polítics imputats pels escandalosos
casos de corrupció amb la mateixa força amb la qual creix la pobresa. Amb
aquests versos intente reflectir les contradiccions que em persegueixen, això
sí des del fons a l’esquerra.
Tinc una llum que no em deixa ni mirar ni veure,
una set que no s’apaga
amb aigua,
un malviure que m’estreny
l’ànima.
Camine per indrets
perduts i oblidats
deixant-me trossos
d’ànima enganxats
per esbarzers gegants
amb la mateixa llum
encegadora
que no em deixa ni mirar
ni veure.
Necessite el teu amor cobert
per la boira
de l’ànima blanca
per a apagar la set sense
aigua,
la llum encegadora.
Necessite les teues
carícies
que modelen escultures
entre els llavis
banyats, brillants,
d’amant.
M’agafe a tu, a l’únic
bot salvavides
de tot un immens mar
cabrejat
en plena tempesta plena
de llamps.
T’estrenye i olore el teu
cos
en plena tempesta plena
de llamps.
M’estrenyes i olores el
meu cos
que passa molt prop dels
teus llavis banyats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada