dimarts, 8 de gener de 2013

El conflicte (abans guerra) civil no ha acabat




Article de Vicenç Navarro al diari Público 8-01-2013

La història d’Espanya durant el segle XX (i que continua en el segle XXI) és el conflicte constant entre, d’una banda, els establishments financers, centrats en la banca, i els empresarials, centrats en la gran patronal (assistits per l’Estat dominat per les forces conservadores –que inclouen les forces armades i el sistema judicial i policial- i per la jerarquia de l’Església Catòlica, i recolzats per la majoria de l’establishment mediàtic) i per l’altre costat, les classes populars que intenten aconseguir el benestar social i qualitat de vida que consideren que es mereixen i el desenvolupament del qual entra inevitablement en conflicte amb els privilegis d’aquells establishments. Aquest conflicte va marcar el segle XX i continua ara en el segle XXI.

El màxim desenvolupament de tal conflicte en el segle passat va aparèixer quan, en resposta a les polítiques reformistes altament populars dutes a terme per un govern democràtic, va haver-hi un colp militar que va imposar una de les dictadures més repressives de les que hagen existit en l’Europa Occidental (segons el professor Malefakis, expert del feixisme europeu en la Universitat de Columbia, per cada assassinat polític que va cometre Mussolini, Franco va cometre deu mil). Tal dictadura es va establir per a defendre els interessos d’aquells establishments financers i empresarials dominants en la història del nostre país.

La resistència popular va fer fallir aquella dictadura en els anys setanta del segle passat. Des de 1974 a 1978 Espanya va ser el país amb la major agitació social d’Europa. D’ací que, encara que el dictador Franco va morir al llit, la dictadura va acabar en el carrer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...