2012 en positiu

El desànim es respira a l'ambient. Acabem un any 2012 negatiu i ens anuncien un nou any 2013 amb més dificultats que l'anterior. El propi president Rajoy advertia, com a colofó de l'any de la seua presidència, que el pròxim 2013 serà dur i caldrà tindre paciència fins que les coses milloren al 2014. Sembla que la majoria de polítics i mitjans accepten com inevitable que hi haurà més atur, que les pensions perdran poder adquisitiu, que hi haurà més retallades (al voltant de 13.000 milions més) i que continuarà la recessió. 

Però, com diu Isaac Rosa, “Una de las armas más devastadoras de este tiempo es la resignación, el fatalismo con que tantos aceptan que no hay nada que hacer“, i ací rau el que ha tingut de positiu l'any que acaba, doncs hem fet un curs accelerat de ciutadania. Front a la injustícia, l'abús de poder i la indolència de la majoria dels polítics, la ciutadania ha pres les regnes del seu destí. Milions de ciutadans han eixit al carrer exigint responsabilitats polítiques i penals per als corruptes i gestors dolents, en contra de l'abús dels desnonaments, per frenar la privatització de la sanitat i el desmantellament de l'educació pública, per evitar l'aplicació de la reforma laboral que deixa els treballadors als peus dels cavalls desbocats de l'avarícia del capital. 

La manipulació informativa i la repressió, pròpia de règims dictatorials, no ha impedit manifestacions massives i vagues sectorials i generals, amb seguiment notable, que han evitat que anaren més enllà, que les arbitrarietats aprofundiren la injustícia. La unió ciutadana i l'organització, junt a la solidaritat amb els més desfavorits, han sigut les sendes que han portat a l'exigència d'una democràcia real que tinga el interès general i el benestar de la ciutadania com elements preferents; a l'exigència d'una justícia independent que aplique les lleis per a tots, sense privilegis de classe, que no eximisca als poderosos i s'acarnisse amb els dèbils, i que no permeta la impunitat del poder.

L'augment de ciutadans actius, sense por, amb el valor de qui sap que té la raó i el recolzament de l'organització ciutadana, és el que fa positiu el balanç de l'any que acaba. Només resta desitjar, per a l'any que comença, que continuem per aquest camí per demostrar que hi ha alternatives a la dèria neoliberal d'abundar en la desigualtat, per demostrar que les societats les fem les persones, que no és quelcom natural i inevitable i, per tant, podem modelar-les i adaptar-les a les circumstàncies d’una manera o d’altra. Només cal tindre clar quines són les preferències: les persones.