divendres, 14 d’octubre del 2011

Comunicat de premsa de DRY València sobre la convocatòria del 15 d'octubre


Des DRY València volem deixar clara la nostra postura contra la precarització de l'educació pública, la privatització de la sanitat i les retallades en serveis socials que tenen lloc des de fa temps en el nostre territori.
Hem estat testimonis d'una pèssima gestió dels fons públics, una despesa atroç en infraestructures impossibles de mantenir, macroesdeveniments poc rendibles i ornaments arquitectònics sense sostre de despesa, tot això emmarcat en una visió política orientada exclusivament a l'aparença i sense previsió de futur que ens han convertit en un poble totalment endeutat, amb uns serveis públics deficients i que ha enfonsat la seva cultura, l'educació de les futures generacions i la qualitat de vida dels seus habitants en pro de l'aliè, política que en el seu conjunt ha demostrat no ser sostenible.

La convocatòria és fruit de l'esforç i treball per part de persones anònimes, indignades davant d'aquesta situació, que han estat en constant contacte amb nombrosos col · lectius, com Pobresa Zero al qual agraïm la seva adhesió. Després del dia 15 seguirem treballant dur, realitzant més accions perquè es reformi aquest sistema tan poc equitatiu i democràtic.

València participa en l'acció pacífica de protesta internacional
El 15 d'octubre persones de tot el món prendran els carrers i les places, units per un canvi global
El 15 maig 2011 centenars de milers de persones sortim al carrer amb un doble crit: "No som mercaderia en mans de polítics i banquers" i "Volem una Democràcia Reial Ja".

El moviment 15M ha demostrat ser un exemple de pràctica democràtica i d'autoaprenentatge, i que compta amb un suport social sense precedents. Tot i això, la classe política segueix sorda davant del crit col · lectiu. Per això hem de seguir alçant la nostra veu. Units per un canvi global: acampades, barris, pobles, universitats i moviments de tot el món, convoquem una mobilització internacional. El 15M ha traspassat les fronteres per convertir-se en un gran moviment global: 15è.

El 15 d'octubre persones de tot el món prendran els carrers i les places. Des Amèrica a Àsia, des d'Àfrica a Europa, en més de 350 ciutats i 45 països, la gent s'està aixecant per reclamar els seus drets i exigir una autèntica democràcia. Ara ha arribat el moment d'unir-nos tots i totes en una resposta activa no violenta a escala global.

Els poders establerts actuen en benefici d'uns pocs, desoint la voluntat de la gran majoria, sense importar-los els costos humans o ecològics que haguem de pagar. Cal posar fi a aquesta intolerable situació. Unides amb una sola veu, farem saber als polítics ia les elits financeres a les que serveixen, que ara som les persones qui decidim el nostre present i el nostre futur. I els recordarem, una vegada més, que no som mercaderia en mans de polítics i banquers, que ells no ens representen.

dimecres, 12 d’octubre del 2011

És hora d'actuar

99 razones para movilizarse #15Oct "Unidos por un cambio global" from Ivan Roiz on Vimeo.

El 15 d’octubre persones de tot el món prendran els carrers i les places. Des d’Amèrica a Àsia, des d’Àfrica a Europa, la gent s’està alçant per a reclamar els seus drets i demanar una autèntica democràcia.

Ara ha arribat el moment d’unir-nos tots en una protesta no violenta a escala global.

#15oct
#globalchange
#worldrevolution

15october.net/​
democraciarealya.es/​

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Els neoliberals tornen a la ofensiva

Una vegada més tornem a llegir en la premsa, de la boca de dirigents com Sarkozy i Merkel, que cal recapitalitzar altra vegada als bancs per a salvar el sistema financer d’un sistema que no acaba d’ eixir de la crisi en la que està submergit. Aquest missatge resulta molt més trist si naix de la boca de gent que s’ autodefineixen com a socialdemòcrata, tot pareix indicar que han oblidat els resultats de la primera vegada quan vam salvar, amb els diners de tots, als bancs. Una vegada van tindre liquiditat, els mateixos diners van tornar als distints estats per a cobrir el deute públic que havia nascut amb la primera recapitalització. Ara bé, els estats havien de pagar uns crèdits molt elevats que reflectien la naturalesa usurera d’aquesta transacció econòmica. Per si fora poc amb la intenció de poder fer front al pagament d’aquest deute, els amants de la classe treballadora, i ens referim al FMI, BCE i altres organismes afins,van imposar una solució, la gent del carrer havia de fer front a aquest balafiament. Era el moment d’imposar-nos una reforma laboral que facilitara l’acomiadament, que els sous de la classe treballadora i els jubilats perderen poder adquisitiu, que pràcticament ningú arribe a cobrar una pensió completa... dels sous sense cap tipus de control dels banquers, de grans pensions vitalícies, de no pagar cap tipus d’impost..

Com pareix ser que som uns malgastadors hi ha prestacions socials que hauran de ser en un futur privades, perquè no hi ha diners per a que l’educació siga universal i gratuïta i que la sanitat arribe a tot el món, els mateixos cervells han començat a reduir professorat, metges i altre personal que pareix ser que tan sol ens porta més balafiament. És a dir, la gent del carrer tornem a pagar la ineptitud d’una classe dirigent i rica que, des de què han desencadenat aquesta crisi per la seva mateixa usura, no para de parlar de sacrificis, però ells encara no han posat un euro. En aquests quatre anys de crisi totes aquestes mesures neoliberals tan sol han aconseguit empitjorar la nostra situació, la dels ningú, perquè és clar que alguns estan posant-se les botes. Cada vegada hi ha més aturats, més gent que ha perdut la seva casa, l’exèrcit de pobres cada vegada és més gran, cada vegada hi ha més gent que dorm entre cartró, orins i vòmits.

Aquest sistema passa de tots nosaltres i la prova més evident és que torna a parlar de recapitalització de la banca, les conseqüències de la primera recapitalització ja la coneguem.

Què ens demanaran ara, que treballem debades els dissabtes per al BCE per a que aquest organisme socórrega als pobrets bancs, que els diumenges fem dejuni i que amb els Diners que estalviem els posem als bancs sense cap tipus d’interés ?... Bé hem de ser conscients què ens estan preparant un altre atac, que si no fem front a aquesta situació vénen a per tots nosaltres, perquè aquest sistema passa de nosaltres, perquè el capitalisme financer juga al monopoli i nosaltres som sol una mercaderia més i tot pareix indicar que quan més mal ens va a nosaltres millor els va a ells. Aquesta gent tan sol socialitza la pobresa. Aquest poema va dedicat a la gent que dorm entre cartró, orins i vòmits, perquè ells són el detonant de la revolta. Hem escollit una imatge de Josep Renau que amb la seva obra va ser capaç de reflectir les grans contradiccions del capitalisme dirigit per l’ imperialisme dels EUA.
El Poeta Dissident

Entre cartró, orins i vòmits

Camine sol pel carrer
entre persones que dormen
entre cartró, orins i vòmits.
Sí, camine per València
mentres vosaltres dormiu
tapats per llençols de seda.
Camine sol per València
mentres agranen la merda
que ens abofega i rodeja.
Sí, tota la nostra merda.

Camine sol pel carrer
i mire les limusines
que del meu camí s’aparten
i a la vanitat s’apropen.
No aparec als vostres somnis,
on els colors s’esvaeixen
entre metalls muts, gelats,
perquè sóc un altre somni,
on els ningú no rebenten
entre cartró, orins i vòmits.

No voleu deixar-nos viure
si no és amb el permís vostre,
però nosaltres som lliures,
com si fórem papallones
que volen contra el vent
furiós de la tardor.
Vivim en un món que és nostre,
sense límits imposats,
agafats a l’esperança,
entre cartró, orins i vòmits.

Hem trobat el que buscàvem
la força que ens farà lliures,
hem perdut tota la por,
hem aprés a estimar.
No, no sou més que nosaltres.
Tota la vostra arrogància
acabarà en un pou nu,
sense sentiments ni terra.
La vostra força s’esborra
al despuntar un nou dia.

Lliures, perquè no podem
ser un altra cosa, lliures.

dissabte, 8 d’octubre del 2011

Anguita: “No acepteis que es malo endeudarse”

L’excoordinador general de IU proposa augmentar els ingressos "amb una reforma fiscal"

L’excoordinador general de IU, Julio Anguita, ha mostrat la necessitat de traslladar el missatge a la societat que "no accepten que no és bo endeutar-se", un pensament que, al seu parer, la gent ha interioritzat després de la reforma constitucional.

Durant una conferència a Còrdova per a analitzar la situació econòmica i política actual, Anguita ha lamentat que la societat espanyola accepte que no és bo endeutar-se perquè "després passa el que passa a Catalunya amb la Sanitat i a Madrid amb l’Educació", en referència als retalls.

Julio Anguita ha dit que PP i PSOE s’han escudat en el "no gastar més del que s’ingressa" i ha assenyalat que una de les solucions està a buscar més ingressos, però d’això "no volen ni sentir parlar el PP i el PSOE perquè significa una reforma fiscal".

Així mateix, ha indicat que "el problema d’endeutar-se" és saber "per a què" i ha exemplificat amb la idoneïtat d’endeutar-se per a menjar però no per a anar-se’n de festa.

Segons l’excoordinador de IU, la reforma constitucional "perpetrada" pel PSOE i el PP no ha tingut el nivell d’acord que va tindre al seu dia la primera reforma de la Carta Magna, que va comptar amb el "consens absolut" de tots els grups parlamentaris "i no hi havia necessitat de referèndum".

En la seua intervenció, també ha dit que aquesta reforma "li ha esmenat la plana" al Tractat de Maastricht perquè la futura llei orgànica derivada de la reforma constitucional no permetrà un dèficit superior al 0,3 per cent mentre que el tractat ho establia en el 3%.

Font: Público

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...