dilluns, 4 d’abril de 2016

Societat de consum, la caiguda d’un mite.

Visc, vivim en allò que s’anomena societat de consum. Des del seu inici ha actuat com uns dels paranys més ben muntats per l’hidra capitalista. El missatge era clar, tots podíem accedir a tindre un cotxe, una nevera, una caseta... A canvi la classe treballadora venia la força de treball i el seu temps. D’aquesta manera anàvem perdent autonomia i alhora el nostre cap quedava anestesiat per eixa ànsia de consum.

D’aquest quadre pràcticament no en queda res. L’ hidra capitalista ha evolucionat, s’ha convertit en un monstre que s’ho traga tot. Xafa els drets humans, elimina les democràcies, els treballadors són pobres... Però té un problema, tenim un problema, passa dels humans i com no del Planeta Terra. Aquest monstre ha aplegat  a convertir-se en la seua antítesi. El seu creixement desbocat ens està portant a un carreró sense eixida a uns paràmetres que mai s’han conegut al llarg de la història de la humanitat i de la vida.

Aquest diagnòstic no és l’eixida d’un anticapitalista transmutat, que podria ser-ho, és el resultat d’un informe publicat en la res sospitosa revista Nature i signada per 22 re nombrats científics d’arreu del planeta que vénen a dir-nos-en  que el món tal com el coneguem té els dies comptats. Principalment parlen de tres grans problemes: el consum salvatge de recursos que porta, com no podia ser d’una altra manera, la destrucció de nombrosos nínxols ecològics. El canvi climàtic i la superpoblació.

Una altra cosa que sorprén al lector és la rapidesa  en la qual el Planeta Terra pot entrar en un col·lapse en no més d’unes quantes dècades. Solucions poques ha de parar l’activitat salvatge que du el sistema. Conseqüències moltes: un increment desmesurat de la inseguretat alimentària i d’ aigua per a beure, sequeres descomunals, increment de malalties infeccioses, la desaparició de moltíssimes espècies, increment geomètric de desplaçaments de grups humans.... És a dir l’ adéu d’una civilització enverinada pel consum i el menyspreament de la gent i de la nostra casa el Planeta Terra.


Llegir més: http://www.ecologiaverde.com/cientificos-anuncian-una-destruccion-planetaria-inminente-e-irreversible/#ixzz44CvbVEEG

Els següents versos per als que encara estem vius físicament i mentalment i per a Miguel Hernández el poeta del poble. Salut companyes i companys,  fins la victòria sempre.


Mentre la vida puja i abaixa,
la mort es reflexa en el mirall de la cara.
La mort no  existeix ni per als que se’n van,
ni per als que es queden.
Tot és present. No hi ha temps.
Tot és passat o futur i el precari present.
No obstant això veiem la mort, la notem,
perquè està ací de cara a la vida.
Si em moro no et tiraré de menys,
Si et mors no podré viure.

Quin malviure. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...