dijous, 1 d’octubre de 2015

Les vacances no han arreglat res


Hem tornat de les vacances i el món continua igual. El canvi climàtic es manifesta en forma d’una calor insuportable, continua l’explotació de la classe treballadora, l’atur colpeja a milions de persones, cada vegada som més pobres, es violen contínuament els drets humans, moren dones assassinades per covards criminals ... i així i tot vivim i li plantem cara a la vida.

  Varies són les coses que avui centren la meua atenció. En primer lloc la tragèdia del poble sirià. Una vegada més en aquesta història es posa de manifest la part més fosca de la nostra espècie. Ens trobem a un poble que fuig del terror i entra en un remolí de manipulació, odi, feixisme, solidaritat...Europa torna a no estar a l’altura de les circumstàncies i alguns països que suposàvem demòcrates expressen el seu tuf feixista. Tornen a aparéixer els morts i els murs, però aquesta vegada en el món lliure, en terreny capitalista.

La tragèdia continua per Europa i països com Grècia coneixen el poder coercitiu  del capital. La democràcia ha quedat tocada de mort. El poder econòmic ha fet i ha desfet al seu lliure albir i ha desterrat al poder polític. Ja no fa falta envair un país amb tancs, amb la pressió econòmica hi ha prou. La frustració que ha  generat aquest procés és enorme. A poc a poc el neoliberalisme està imposant els seus criteris, ja ho queden dissidents, han deixat Europa neta de “radicalismes estèrils” i de jocs democràtics. Per tant continuarà la humiliació del poble grec, el qual patirà noves retallades que afonaran més si es pot aquest país i la seua gent. Mentrestant el feixisme té cada vegada més força i fa una simbiosi clara amb el poder econòmic. Tal vegada una solució passe per l’eixida de l’euro i l’adéu definitiu de la UE, perquè els que avui controlen Europa no estan disposats a fer un món més just socialment i ecològicament.

Mentre revise aquestes notes el poble català ha votat aquest diumenge 27 de setembre. A banda de tots els comentaris que puguen sortir dels resultats crec que tots els pobles tenen el dret a l’autodeterminació que és, al cap i a la fi, un principi fonamental dels drets humans. Alguna cosa ha fet i fa mal l’Estat Espanyol quan hi ha molta gent que vol trencar la relació amb ell.

Aquests versos són per tu, per al que no treballa, el que no pot anar de vacances, aquells que no poden pagar els llibres dels seus fills, per a la dona maltractada, per als oprimits i oprimides.... per a tots vosaltres, Salut companys i companyes.

Venen nits de tempesta
Si nosaltres ens diluïm
i el feixisme reverdeix entre idiotes,
tan sols ens queda la lluita,
caminar amb la cara ben alta
i no perdre l’esperança.
Venen nits de tempesta,
de papallones sense ales
i mesquins amb jaqueta.
Cauran unes torres
i n’alçarem altres,
en mig estarem nosaltres
defenent l’esperança
d’un altre món possible
i la llibertat del poble.
Rius humans desbocats
busquen i no troben.

1 comentari:

  1. Certament, Joan, pocs canvis...en tan poc de temps. El què cal és que no defallim ni ens confiem...i que l'esquerra -o, senzillament, els partits democràtics-.
    articulen plataformes compartides per combatre la dreta -o, senzillament, els partits pseudodemocràtics-, si es vol seguir avançant.
    Déu faça!
    Marc

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...