Si absurda és la
crisi econòmica que ens està fotent per totes les bandes a la gent del carrer,
més dramàtica és la crisi ecològica en la qual estem immersos. El mateix
sistema que provoca la mort, la humiliació, l’explotació de milions d’homes i
dones al llarg de tota la Terra, també causa
la destrucció del planeta. La mateixa
força que s’utilitza per a dur a terme la repressió dels humans s’empra per al
saqueig de la vida a la Terra i en els dos processos de destrucció hi ha un
element en comú, una minoria sense cap tipus d’escrúpols amb molta fam de diners.
El mateix procés
està envoltat d’un missatge globalitzador que es tradueix en la destrucció
d’identitats. En eixe procés tot es passa pel mateix filtre i tot queda descafeïnat.
Cal que siguem tots iguals en la desigualtat per poder-nos controlar una mica
més i millor. En aquesta absurda travessia moltíssima gent es perd entre els
suburbis de les grans ciutats despersonalitzades i l’exèrcit de famolencs creix
al mateix ritme que creix la destrucció de la Terra.
Hem provocat el
naixement del monstre que s’ho menja tot i que s’ha escapat del control dels
mateixos creadors. Tot queda reduït a una sola variable, diners, però aquesta
variable és atzarosa i tant sols provoca caos i destrucció, encara que els
“palmeros” diguen constantment que tot va bé i que la bèstia està controlada.
Els portaveus
del sistema s’omplin la boca amb els suposats beneficis que du el comportament
individualista de la nostra espècie i també defenen, entre altres coses, la
nostra tendència a la violència, però aquestes suposades virtuts no està clar
que ens porten cap cosa bona. A més a més, tampoc és cert que estem destinats
genèticament a ser una espècie individualista i violenta. Des d’un inici el gènere
Homo ha estat envoltat de mostres de
col·laboració, solidaritat, fraternitat i convivència com així s’ha posat de
manifest en diversos estudis relacionats amb una de les primeres espècies del
gènere Homo coneguda com Homo ergaster que va eixir d’Àfrica fa
ara 1.8 milions d’anys i va arribar per primera vegada en Europa.
La nostra
espècie Homo sapiens tan sols té sentit
recuperant els valors que diuen són utòpics com la solidaritat o la
fraternitat. A més a més, hem de tornar
a ser natura, a viure en equilibri amb la Terra i perquè això siga possible és
imprescindible que el sistema capitalista mute i desaparega. Tal vegada el camí
és molt llarg i ens falten dies per frenar la catàstrofe que se’ns ve damunt,
però més prompte que tard deurem començar la travessia si volem almenys intentar
eixir airosos d’aquesta realitat desordenada. Salut companys i companyes.
Toda
poesía es hostil al capitalismo
Juan
Gelman
Jo incrèdul i sense pàtria
Em
diuen que som un poble
i jo
no el veig. El meu poble
està
mut, cec, mort en vida,
alienat,
no existeix.
Som
presoners dels malvats,
d’aquells
que ens neguen i exploten,
de
l’enveja i la ignorància,
de la
bèstia que ens menja
amb
molta ràbia l’ànima.
Així i
tot som un poble
que
lluita, entropessa i s’alça
entre
ruïnes i història.
Jo
incrèdul i sense pàtria
no el
veig, perquè està mut,
alienat,
no existeix.
Al meu
país ens estreny
la
cobdícia dels rics
i la
seua mala bava
fins
als límits de l’angúnia
i la
ceguera infinita.
No
opinem, tampoc vegem,
ni ens
adonem del gemec
d’aquells
que no tenen res.
Vivim
entre teranyines
que
ens estrangulen els somnis.
Doncs
malvivim i fugim
lluny,
cap a ninguna part.
En el
viatge perdem
allò
que ens fa homes i dones
i
també la identitat.
La
cultura es dilueix
entre
ketchup i hamburgueses
greixoses
i irreverents.
Tot
Sants es perd en novembre
acordonat
de disfresses
i la
fogassa no porta
ni
nous, ni panses ni ametles.
Això
si som europeus
i els
mercats ens enfastigen
farts
d’ hamburgueses greixoses.
La
vida i la mort belluguen
els
nostres somnis de poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada