dimarts, 31 de juliol del 2012

Contra la impunitat


Detenció d'un dels joves jutjats
Les brutals agressions de la policia antidisturbis a València va comptar amb nombroses gravacions en vídeo i fotografies que van donar la volta al món.  Agents que semblaven Robocops, grans com armaris de quatre portes, protegits de dalt a baix i amb el que anomenen, eufemísticament, “defenses”, colpejaven sense pietat, i amb la impunitat que caracteritza aquestes accions, a xiquets i xiquetes d’institut. A les agressions seguien els insults, les intimidacions, les identificacions i les detencions arbitràries.

El 20 de febrer, en plena “primavera valenciana”, la policia nacional va detindre, entre altres, a dos joves, acusant-los de desordres públics i d'atemptat contra l'autoritat. L'atestat dels funcionaris parla de manifestants violents que van agredir els agents. Parla de nombrosos manifestants amb passamuntanyes i caputxes, amb pals i botelles, que van escometre contra els policies. Al dissoldre el grup violent és, segons l'atestat, quan són detinguts els dos joves. Un per desordre públic i atemptat a un agent al que havia patejat abans, i l'altre al intentar evitar la detenció del primer agredint amb violència al policia. 

La jutge del Jutjat número 16 de València ha absolt els dos joves per les contradiccions entre les declaracions dels agents, un d'ells el cap de la unitat que va fer la càrrega, i l'atestat policial que va motivar la denúncia i, a més a més, per l'evidència mostrada per un vídeo que va gravar les càrregues i les detencions, on no apareix cap passamuntanyes, cap pal ni botella ni agressió a la policia. El que sí mostra és la brutalitat i arbitrarietat dels agents de “l'ordre” i les mentides de l'atestat. Un document oficial ple de falsetats, redactat per un cap de la policia en la qual ens demanen que confiem.

Quan una autoritat, un jutge o un funcionari dicta una resolució injusta o menteix sabent-ho, està cometent un abús d'autoritat. Si una persona d'autoritat o funcionari, en l'exercici del seu càrrec, comet una acció injusta sabent que ho és, amb voluntat deliberada d'enganyar, podem parlar de prevaricació. 

En aquest cas el vídeo no deixa possibilitat de dubte, el que ha fet que la jutge absolga els acusats, però que passa quan, com passa tantes vegades, el jutge només té la paraula de l'acusat contra la de l'agent? Mols ciutadans en situacions similars han patit la injustícia de ser condemnats per les mentides de funcionaris que abusen de la posició d'autoritat que la ciutadania els ha donat. Aquests funcionaris no mereixen la confiança ciutadana sinó el castic. L'abús de poder, i la prevaricació són molt més dolents que qualsevol delicte, doncs soscava la confiança ciutadana en la justícia, un pilar bàsic per a la convivència. Amb aquest tipus d’impunitat caldria acabar ja. 

1 comentari:

  1. Estic totalment d'acord amb aquest plantejament, la justícia és un pilar bàsic per a la convivència, i no deguem oblidar que sense justícia no hi ha democràcia. Cadascú que traga conclusió que vullga.
    El Poeta Dissident

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...