diumenge, 28 de febrer de 2010

A manera de presentació

Deia George Orwell que, apart de guanyar-se la vida, hi havia quatre motius per escriure. El primer l’egoisme, el voler parèixer llest i que parlen de un. El segon l’entusiasme estètic, encertar amb les paraules i imprimir bon ritme al relat. El tercer l’impuls històric, el desig de veure les coses com son per a trobar la veritat dels fets i contar-ho. I el quart es el propòsit polític en el sentit mes ampli possible, el desig d’empentar al món en una direcció, en el cas d’Orwell cap a una societat lliure i democràtica. Afegeix Orwell que li pareix una favada creure que es pot evitar escriure sobre política. Cap escrit està lliure de matís polític. Es, no més, qüestió del bàndol que es pren i de com s’entra en ell.

Però encara hi ha un altre tan important com aquests quatre. Escriure suposa una reflexió seriosa i una cerca d’informació sobre qualsevol tema que tractem i, aquest procés, li dona consistència als escrits. Ací tot es pot tractar, tot es pot dir, no més cal dir-ho sense ofendre i argumentant. Discutir sobre qualsevol tema per escrit no es com discutir al bar. Cal raonar. Escriure ens permet estructurar el discurs i dir el que volem dir, sense la frescor de la parla, es veritat, però amb la coherència de la reflexió.

Aquest blog s’obri amb la intenció de comentar noticies i fets que apareixen diàriament als mitjans de comunicació enfocats, sempre, segons els interessos de cada mitjà. Quan llegim una noticia o la escoltem a la radio o la televisió, si ens interessa, la comentem amb els companys del treball, amb la família, amb els amics, però l’internet ens permet fer comentaris que arriben a molta més gent. La democràcia es fa tenint en compte l’opinió de tots els ciutadans, perquè no exposar la nostra manera d’entendre les coses a l’abast de tot el mon? En cercles d’amics i familiars on hi ha, lògicament, afinitats, no solen haver molts arguments en contra de l’opinió pròpia. Per contra, quan una persona exposa la seua opinió a gent desconeguda, solen eixir arguments i posicions sobre el tema que mai haguérem pensat.

Es per aoxò que escric aquest blog, per dir el que pense sobre moltes coses que passen al mon. Per exposar-les als demés i sotmetre’m a la seua crítica. Per meditar les coses i tindre una opinió formada sobre el que passa en aquesta societat global. Escric per no callar. Però en realitat, com diu Orwell “Escric perquè hi ha alguna mentida que vull deixar al descobert, algun fet sobre el qual desitge cridar l’atenció. I la meua preocupació inicial es aconseguir que m’escolten”

3 comentaris:

  1. Hola John. No he pogut llegir tot l'article perquè tinc massa feina, però el bloc promet i trobe que és molt interessant! Ànim i continua així! Un beset!

    P.D: Potser sóc la teua filla, ( o potser no...) jijijiji! Quin suspens!

    ResponElimina
  2. Per cert, m'agrada que parles de què no es pot escriure sense política...perquè justament ahir vaig llegir a Gianni Rodari, el qual deia que és impossible fer pedagogia sense política. I a més, sí, tens raó, NO SÓN TEMPS PER A CALLAR!

    ResponElimina
  3. Enhorabona per obrir un bloc tan interessant i haver fet les reflexions que has fet. He de dir que no he pogut parar de llegir ni un sol moment tot el que has escrit. Endavant!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...