dijous, 30 d’abril de 2015

Violència i injustícia social i ecològica



L’origen de la violència, els seus mecanismes, els defensors... és un tema que sempre m’ ha interessat, com a humà i com a persona progressista i d’esquerres. De fet en aquesta  pàgina no és la primera vegada que parlem d’aquest assumpte. Sempre hem defès la seua arrel en l’estructura i hem negat el vincle genètic. És massa fàcil resoldre el tema afirmant que som violents per naturalesa. 

Un cas paradigmàtic el tinguem al llarg de l’Edat del Bronze i del Ferro, un període que cronològicament s’estén al segon i primer mil·lenni  abans de la nostra era. És un moment històric molt dinàmic en el qual  es produeix la gestació de desigualtats socials molt profundes i apareixen unes elits eqüestres que són l’exponent màxim del trànsit d’una societat rural, lligada a una economia agrícola i ramadera, a una societat urbana on els comandaments militars controlen el poder, o almenys una gran parcel·la del mateix,  fins a l’expansió romana en la península. En tot aquest procés la dona cada vegada estarà més silenciada. 

En aquest període  el cavall va jugar un paper destacat en les societats preromanes, s’utilitzava com a mitjà de transport, com a element de la guerra, de prestigi social relacionat amb elits eqüestres. A més a més, el cavall és delicat i car de mantenir, per tant la cria de cavalls era una clara manifestació de riquesa i posició social com queda constatat en la Cultura Ibèrica. La possessió d’un cavall va haver d’haver-hi estat lligada a l’ascens social i poder desenvolupar activitats de prestigi (caça o guerra) i també de distinció. Alhora, també té un fort contingut ritual i religiós, en jaciments ibèrics les representacions de cavalls  solen estar associats a la mort, a la immortalitat i a la fecunditat.

En aquell moment, les elits eqüestres van ser conscients de la seua força, però també es van adonar que amb això no hi havia prou, que també era molt important convèncer als dominats dels avantatges de l’aparell repressor. Al cap i ala fi les elits eqüestres els “defenien dels seus enemics”, però no de la seua tirania.  

Avui arreu del món es veu un cert paral·lelisme. Els exèrcits nacionals i imperials ens “defenen de l’enemic”, de l’altre, però en cap moment ens defenen dels explotadors, del poder econòmic, més aviat al contrari són una peça clau en l’explotació humana i en la destrossa del planeta terra.

A escala nacional el mateix poder econòmic ens vol fer creure que totes les reformes econòmiques que estan duent a terme són necessàries per al nostre benestar, però la realitat és una altra està creixent la injustícia social i ecològica. I per si fóra poc tots els canvis vénen de dalt i no de la pressió del poble. Pot ser hi estem davant d’una segona transició fallida, de totes i tots nosaltres depén que tot el que està passant no acabe en una farsa.

Una vegada més molta salut companyes i companys rebels, dirigim la nostra força per construir un món més lliure, just i ecològic. Per a  totes i tots vosaltres són aquests versos i com no per a tu Eduardo Galeano que ens has obert el cor i ens has ensenyat a veure als ningú, als invisibles, a nosaltres.      


Napalm
Per als que tenen el poder
la violència és legal; només
la condemnen quan la utilitzen
els de baix
Joan Brossa

No més guerres ni assassinats en nom del poble
Visc en una terra regada en sang.
La mort, l’assassinat, la guerra
ens ha acompanyat al llarg de la nostra història.
Pel camí han caigut dones, homes,
 xiquetes, xiquets, els i les ningú, els proletaris
i les proletàries, els enamorats i enamorades....
Pel camí s’han omplert les butxaques àvars,
traficants d’armes, capitalistes, traficants d’ànimes,
guerrers, militars, banquers, engominats....
Nosaltres, el poble, hem perdut les filles i els fills,
els amants, els pares, les mares,
tot allò que volíem i desitjàvem.
No més guerres ni assassinats en nom del poble,
dels sants, dels déus o de la pàtria.
Perquè nosaltres som els que posem els morts,
passem fam, abandonem la nostra terra
i vegem morir els nostres pares i les nostres mares,
els fills i les filles, els i les ningú,
tot allò que volíem i desitjàvem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...