Benvolgut president,
És sabuda la voluntat d'autogovern del poble català,
reiteradament exercida o reclamada de cap a cap dels segles. En l'últim període
democràtic, començat al final del segle passat, aquesta voluntat d'autogovern
es va canalitzar inicialment a través de l'Estatut d'Autonomia del 1979.
El parlament català va aprovar el 2005 una nova proposta
d'Estatut d'Autonomia, que posteriorment van assumir, el 2006, de primer les
Corts Generals i, finalment, en referèndum, el poble de Catalunya. La meva
implicació personal, tot i no tenir responsabilitats de govern en aquell
moment, per a facilitar un nou encaix de Catalunya a Espanya, durant tota la
negociació, és ben sabuda.
La sentència posterior del Tribunal Constitucional va diluir
i en gran part va anul·lar la voluntat democràtica dels catalans expressada a
les urnes, i va evidenciar la impossibilitat de continuar desenvolupant la
capacitat d'autogovern de Catalunya per la via transitada fins aleshores.
Més recentment, durant la legislatura passada, la negativa a
tota mena de negociació sobre la proposta de pacte fiscal, promoguda pel govern
de la Generalitat i aprovada per una molt àmplia majoria del Parlament de
Catalunya, va tornar a evidenciar la incapacitat de donar resposta des de les
institucions de l'estat a les propostes presentades des de Catalunya.
Aquesta situació de blocatge i la manifestació més nombrosa
de la història, duta a terme a Catalunya l'11 de setembre passat, em van portar
a la conclusió de la convocatòria d'eleccions anticipades perquè el poble de
Catalunya decidís lliurement i democràticament el seu futur polític.
Les últimes eleccions al Parlament de Catalunya van donar
com a resultat un ampli suport popular, amb una molt elevada participació, la
més elevada de la història en aquesta mena d'eleccions, a les forces polítiques
que presentaven en el programa electoral la necessitat d'exercir el dret de
decidir.
El Parlament de Catalunya ha manifestat unes quantes vegades
durant aquesta legislatura, i a través de majories qualificades, el suport al dret
de decidir dels catalans, i ha establert el mandat del diàleg i la negociació
amb el govern d'Espanya amb l'objectiu de portar-lo a terme mitjançant una
consulta democràtica. La constitució recent del Pacte Nacional pel Dret de
Decidir ha evidenciat, alhora, l'ampli suport de què també gaudeix aquest
propòsit entre institucions, agents econòmics i socials, i societat civil a tot
Catalunya.
El Consell Assessor per la Transició Nacional, organisme de
què s'ha dotat el govern de la Generalitat i del qual formen part destacades
personalitats, dóna arguments en el seu primer informe de l'existència de vies
legals que possibiliten de dur a terme la consulta. Atès que és un informe que
considero d'alta qualitat i de contingut molt interessant, crec oportú fer-l'hi
arribar d'aquí a pocs dies.
Per tot plegat, entenc que es donen les condicions
favorables per a proposar la celebració d'una consulta a Catalunya: ampli
suport ciutadà i parlamentari, voluntat de diàleg i negociació, i existència de
vies legals per a dur-la a terme.
Entenc que, quan es donen totes aquestes circumstàncies,
fruit segurament de tota la trajectòria històrica que li descrivia al principi
de l'escrit, és un deure dels responsables públics i governamentals de forjar
la voluntat política que permeti de donar resposta a la legítima, pacífica,
democràtica i majoritària aspiració de la societat, en el nostre cas, la
catalana.
En la nostra última reunió li vaig exposar la necessitat
d'una resposta política a la demanda democràtica del poble de Catalunya. Avui
la hi reitero per escrit, amb el mateix esperit de diàleg i de negociació
d'aquella reunió.
Sóc conscient de la seva posició contrària a la celebració
de la consulta, com em va manifestar en aquella reunió. Tot amb tot, entenc que
de la mateixa manera que hi ha països –també de la UE– que han trobat vies per
a resoldre democràticament i legalment aquesta mena de desafiaments i de
realitats, Espanya no hauria de ser-ne l'excepció de sentit contrari.
En conseqüència, li torno a exposar la necessitat d'abordar
el diàleg i la negociació, que permetin al poble català de celebrar una
consulta, d'una manera pactada, en el termini més breu possible, dins els marcs
legals que establim.
Cordialment,
Artur Mas
Barcelona, 26 de juliol de 2013
Extreta de: VilaWeb
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada