Quan vaig veure, en la primera pàgina d’El País, que “Cristiano Ronaldo deixa xicotet el Bernabéu”, concentrant a més de 75.000 aficionats que es reunien no per a veure-hi jugar sinó per a “veure-hi” simplement, per adorar al nou ídol, al nou fitxatge que s’incorporava al Real Madrid per 94 milions d’euros, em va impactar moltíssim. 75.000 dins i diversos milers que es quedaven fora de la presentació més multitudinària que es recorda…!
Llavors vaig pensar si pagava la pena continuar lluitant en favor de la democràcia, en favor de la justícia social, en favor de la pau… Podrem algun dia mobilitzar la gent perquè aconseguim fer front als reptes del nostre temps? Era el mes de juny de 2009… quan em vaig dir que si la majoria mira cap a on i a qui volen els globalitzadors que mire, els grans problemes seguiran sense resoldre’s. Seguirà la pobresa, seguirà la violència, continuaran morint de fam milers de xiquets tots els dies… Tots els dies, més de 60.000 persones -quasi els mateixos que s’apinyaven en l’Estadi Bernabéu- moren d’inanició, desemparament, oblit.
I llavors, en fixar-me en un dels xiquets que feia bots d’alegria contemplant l’excel·lent jugador portugués, vaig pensar que sí que pagava la pena -per ell, per ells, perquè els devem un canvi radical- continuar, contra vent i marea, amb un esforç proporcional a la pràctica carència d’ajudes, el camí de la pau, de la solidaritat… Convençut, convençuts, de que no tardaran a ser molts, moltíssims, els que miraran de la mateixa manera als seus fills, als joves, unint-se a la rebel·lió que pot conduir al “nou començament” de l’altre món possible que anhelem.
Article de Federico Mayor Zaragoza – Comité de Suport d’ATTAC Espanya, traduït al català des de http://www.attac.es/vale-la-pena-seguir/
http://federicomayor.blogspot.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada