El poble de
Madrid ha aconseguit després de nombrosos dies de lluita paralitzar el procés
de privatització de la sanitat pública madrilenya. Aquesta victòria de la
ciutadania, a més a més, ha sigut possible gracies a la resposta de la
justícia. Queda clar que de moment els que volen fer de la sanitat un negoci
lucratiu hauran de fer-ho d’una altra manera menys descarada. No obstant això,
encara són molts els reptes pels quals hem de continuar amb la lluita. Tal
vegada tenen un pla B que esperem no siga el mateix que el que hem vist en la
RTVV, és a dir, tancar allò que segons ells no és rendible.
La política del
PP i del govern de l’Estat Espanyol pel que fa a la sanitat és una política
covard que afecta principalment la classe treballadora. Un exemple d’aquesta
conducta poruc és l’exclusió dels immigrants,
que es consideren com irregulars, del sistema de sanitat pública,
situació que ha sigut considerada com il·legal pel mateix Consell d’Europa.
Ací al País
Valencià la política dels que ens governen ja fa 18 anys no és menys vil, de
fet s’ha dut a terme l’inici de la privatització de la sanitat que, per altra
banda, està posant de manifest que no ens costa menys diners als ciutadans i
quan té pèrdues som els de sempre els qui posem els diners.
La situació és
molt greu, després de la desfeta de la sanitat, de l’ensenyança, la reforma
laboral, la de les pensions, el saqueig sistemàtic del país per una colla de corruptes....
la ciutadania s’ enfronta a uns nivells de pobresa, precarietat en el treball i
atropellament de la dignitat alarmants. Si aquest és el món lliure que ens
havien promés vaja paradís de merda.
No està tot
perdut i ells ho saben. Els que si que comencen a estar derrotats són ells
perquè el poble pareix que comença a despertar de la letargia profunda en la
qual estava immersa. De la nostra resposta en el carrer, en la feina, en les
eleccions depén la seua derrota i hem de tindre clar que després de la nostra
victòria quedaran encara molts anys per superar totes aquestes salvatjades i
reconstruïm un altre escenari més social i respectuós amb la Terra.
Possiblement la
justícia ens done més alegries i tal vegada la pròxima haja de veure en la
il·legalitat de la reforma laboral, que així siga.
Segur que heu
estat o esteu enamorats. L’amor ens fa fer coses que en un estat normal no
faríem. Aquests versos són per a vosaltres i per a la meua companya, sense ella
no podria suportar tanta merda. Salut i llibertat companyes i companys.
Debí
decir te amo.
Pero
estaba el otoño haciendo señas,
clavándome sus puertas en el alma.
Juan Gelman
Nosaltres ens voldrem sempre
Els
cotxes pels carrers passen
i la
llum desapareix.
Les
persones s’extravien
entre
la foscor d’hivern.
Aviat
els fanalets
esclataran
plens de llum
i la
màgia d’aquest
gran
instant s’acabarà.
Nosaltres
ens buscarem
entre
la foscor d’hivern
i les
nostres carantoines
en la
clandestinitat
ens
ompliran de plaer.
L’
amor ens porta a indrets
oblidats
i clandestins
a
través dels corriols
de la
passió salvatge,
desbocada,
de nosaltres.
Una
vegada més riurem
la
dita d’estar desperts,
vius
en un món sense límits,
agafats
a l’existència
d’una
realitat dura.
Nosaltres
ens voldrem sempre,
tant
si plou com si fa sol,
perquè
el temps no té la força
suficient
d’apagar
aquesta
colossal flama.
Aquest
grandiós amor
inclús
continuarà
després
de la nostra mort,
quan
no quede ni la pols
i el
sol ja no faça llum.
Perquè
practiquem la màgia
de
l’amor que ens torna eterns,
perduts
en l’espai infinit
sense
temps, tan sols amor.
Tu i
jo immortals, així siga,
però
també el nostre amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada