El València C.F.: nucli blaver
El València C.F. era l’entitat esportiva més important del
País Valencià. Els seus directius han pertangut, quasi sense excepció, a la castellanitzada
i espanyolista classe alta de la ciutat de València que prengué l’orientació
extremadament crítica i militant, en arribar la Transició, contra el
nacionalisme valencià. Així, l’equip fou utilitzat per la difusió del
blaverisme. Modificaren l’escut afegint la frangeta blava, prenent partit
davant del debat que, a finals dels anys 70, es vivia en la societat valenciana
sobre quina havia de ser la senyera dels valencians, i la segona equipació del
València dels anys de la Transició consistia en una samarreta quatribarrada i
un pantaló blau.
Als anys 80 apareixen les penyes futbolístiques a Espanya.
La penya més radical del València C.F. fou l’anomenada “Yomus”. Aquesta penya,
ultraviolenta i amb molt mala reputació, es dedicà especialment a amenaçar als aficionats
valencianistes que treuen “màrfegues”, com anomenen els blavers despectivament
la senyera valenciana quatribarrada. De caràcter ultradretà, fanàticament
espanyolista, anticatalà i en darrer terme antivalencià, tenen com a càntic
favorit al camp de futbol “Puta Barça, Puta Catalunya!” (sic), o també “Som
valencians, mai catalans”.
Les falles i els blavers
Les falles, com a festa que manifestava i exercia la crítica
al poder, foren sotmeses pel franquisme i transformades en una pura
manifestació folklòrica beneïda per l’església. “Es pot afirmar que, cap al
1975, en albirar-se un canvi de règim de polític, la vella totalització festiva
s`havia fossilitzat en una tancada ortodòxia defensada per reglaments i
institucions, imposada sobre les bases falleres sense possibilitat de
contestació, doncs aquestes l’havien interioritzat. En aquest sentit el vell
valencianisme temperamental, reconvertit pel franquisme en un valencianisme
faller força conservador, fou aprofitat per tot un corrent de la dreta de la
ciutat de València, eficaçment instal·lada en el mon de les festes falleres,
utilitzant-la al servei de la imminent “batalla de València” (...) fent costat
al també incipient “blaverisme” declarat. (...) La transició cap al blaverisme,
des de el valencianisme faller, forma part de la esmentada batalla de València
com es pot comprovar en la continua implicació d’aquest peculiar valencianisme
en l’acció i ideologia blaveres. (...) va actuar com a part del nucli
simbolic-ideológic que activà el blaverisme, que caracteritzà alguns dels trets
més representatius del conflicte civil subsegüent (...) El valencianisme faller
va contribuir a crear el conflicte aportant-li un segell especial de confusió i
fractura, vertebrades per una ofensiva ultraconservadora contra la transició
democràtica a València, amb evidents repercussions a la resta del País
Valencià, que arriben fins a l’actualitat.”13
Al llarg de l’etapa final del franquisme i la Transició es
produïren una sèrie d’actuacions que relacionem per considerar-les evidències
que demostren l’estreta connexió entre el naixement de l’anticatalanisme al
País Valencià i el món faller que s’olorava a l’época. “Posible infiltración
entre falleros y extrema derecha valenciana: coctail Molotov al Christopher Bar
Lee, lugar frecuentado por la nata política de la oposición democrática y la
flor de la intelectualidad local.” Deia una nota en la revista Dos i Dos en
197714. El llistat d’accions de caire anticatalanista pot esser molt
llarg; ací posem una mostra15:
• En 1963 les falles Cádiz-Literato Azorín, Peu de la
Creu-D. Joan de Vilarrasa i Plaça de la Mercè, insultaren públicament Joan
Fuster per la seua obra Nosaltres els valencians i El País Valenciano.
• En 1966 un redactor de la revista Fonorama hi hagué de
fugir de València per haver escrit en contra de l’ortodòxia dominant en matèria
fallera.
• En 1968 el llavors president de la Junta Central Fallera,
després de dir “borregos” als fallers concentrats per a l’acte de la Crida,
aturà el seu segur cessament mitjançant el ràpid recolzament, aconseguit pels
seus homes fidels, de 165 comissions de falla en forma d’adhesió.
• En 1974 la Junta Central Fallera va suprimir el III
Concurs de Teatre de Corretgeria-Bany dels Pavesos, per “catalanista” i “no
oficial”.
• En 1976 la Junta Central Fallera mobilitzà les masses
falleres contra els continguts presumptament “anti-fallers” de la revista
llibertària Ajoblanco.
• En 1978 la Junta Central Fallera suprimeix l’estendard de
1953 (el penó quatribarrat) i el substitueix per un altre que reprodueix la
senyera amb franja blava de la ciutat de València.
• En les darreries dels setanta la Junta Central Fallera es
carregà l’experiment alternatiu de la falla King-Kong i durant la primera
meitat dels vuitanta els exemples populars i progressistes de Cambrils-Camí de
Montcada i sobretot de Jacomart-Camí de Montcada.
• El Reglament Faller de 1980 reconeix tots els símbols
d’identitat defensats pel blaverisme, que no eren precisament els que havien
enlairat les forces democràtiques antifranquistes.
• En 1982 la dreta regionalista, en rebutjar-se en el
Congrés dels Diputats la denominació “Reino de Valencia” per a l’Estatut
d’Autonomia, organitza─concretament la comissió Regne de València-Duc de
Calàbria i V. González Lizondo com a líder visible─una protesta, tot utilitzant
les comissions falleres (recolzaren la protesta no més de 100) perquè cremen
els cadafals a les tres de la matinada.
• En el VIIè Congrés Faller (1988-1990) la majoria del món
faller aprova l’esmena de que el valencià deu ser escrit segons les normes
ortogràfiques de la Academia de Cultura Valenciana, en clara oposició a les
Normes de Castelló i la Universitat, defensades pels sectors més progressistes
de la societat valenciana.
I encara es podria afegir més, molt més, especialment des de
1991, any en què els regionalistes blavers passen a controlar la Junta Central
Fallera.
13 Gil-Manuel Hernández, “Blaverisme i
valencianisme faller”, L’Avenç, Valencia, 1997, número 214, pp 40-43.)
14 Sn, Dos i Dos, nº 43-44, p.4)
15 Tret de http://www.antiblavers.info 17
La Batalla de València (IX) El València C.F, les
falles i els blavers
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada