dijous, 30 de setembre de 2021

Tot canvia, res queda

 



28 de setembre de 2021, a la Facultat d’Història de la Universitat de València, s’ha presentat el llibre de poesia «Tot canvia, res queda» del nostre col·laborador Pere Miquel Guillem Calatayud, que durant anys ha publicat en aquest blog amb el sinònim de «El poeta dissident», amb gravats de l’artista valenciana de projecció internacional Enriqueta Hueso Martínez.

Els qui tinguem la sort de conèixer a Pere som testimoni de la seua coherència, de la veritat de les seues paraules i del compromís dels seus actes, el que afegeix valor als poemes que habiten aquest llibre.

Doctorat en Prehistòria i Arqueologia, ha combinat el treball investigador, amb la publicació de més de cent articles en revistes especialitzades nacionals i internacionals, amb l’ecologia pràctica repoblant espais degradats i denunciant agressions al medi natural. El seu origen humil, fill de treballadors rurals, el va dotar de consciència de classe:


Jo vaig poder nàixer entre vençuts,

i aquells que malparlaven dels meus pares.

Jo vaig créixer per rambles i muntanyes,

envoltat de persones que m’amaven.

 i, a més, el contacte amb la natura i la constatació de la degradació del medi que havia gaudit de petit, va despertar la necessitat de conèixer tot allò viu que ens envolta. Els vuit anys de treball com investigador al Museu de la Valltorta, al bell mig de l’agresta comarca del Maestrat, va incrementar la sensació de pertinença a la natura:

Tal vegada com sóc terra

també voldria ser pedra

ser part de les muntanyes,

desdibuixar la meua ànima

entre els arbres i les flors.

 

En tornar a la ciutat, coincidint amb la crisi de 2008, topa amb la realitat urbana, consumista, insolidària i capitalista:

Camine sol pel carrer

entre persones que dormen

entre cartró, orins i vòmits.

Sí, camine per València

mentre vosaltres dormiu

tapats per llençols de seda.

Però el que defineix Pere és l’amor, l’amor per la natura, per l’esperança dels ningú:

Però nosaltres, els ningú, som l’esperança,

son la saba de la revolta alliberadora,

els que caminem encara que ens partisquen la cara.

Nosaltres els ningú.

 ...per la humanitat:

Que seria de nosaltres

 si no existirà l’amor?

Com bategaria el cor

sense aquest tipus de màgia?

No serien el que som.

Seriem roques marmòries

Fredes, sense sentiments,

Envoltades per les boires

Perpètues de la pena.

...per la seua amada:

Sense amor no hi ha resistència

sense tu tan sols nits llargues, fredes


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...